El sistema global per a les comunicacions mòbils (de l'anglès Global System for Mobile communications, GSM, i originàriament del francès groupe spécial mobile) és un sistema estàndard, lliure de regalies, de telefonia mòbil digital. Un client GSM pot connectar-se a través del seu telèfon amb el seu ordinador i enviar i rebre missatges per correu electrònic, fax, navegar per Internet, accedir amb seguretat a la xarxa informàtica d'unacompanyia (xarxa local/Intranet), així com utilitzar altres funcions digitals de transmissió de dades, incloent el servei de missatges curts (SMS) o missatges de text. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nmer determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi de banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és así, ja que l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacions rebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.