La interfície IEEE 488 (i les seves versions IEEE 488.1 i 488.2) va ser disenyat per connectar i controlar instruments programables, i per proveir d'una interfície estàndard per a comunicació entre instruments de diferents fabricants. Hewlett-Packard va desenvolupar originalment aquesta tecnologia i l'anomeno HP-IB. La interfície ràpidament va guanyar popularitat al sector a causa de la seva versatilitat, i va ser precisament per això que el comitè IEEE ho Adopto i renombró com GPIB (General Purpose Interface Bus). El gran avantatge d'aquest interface és que permet la comunicació entre diferents equips sense que sigui necessari saber exactament res sobre ells ni sobre el format de dades que utilitzen.