El sistema global per a les comunicacions mòbils (de l'anglès Global System for Mobile communications, GSM, i originàriament del francès groupe spécial mobile) és un sistema estàndard, lliure de regalies, de telefonia mòbil digital. Un client GSM pot connectar-se a través del seu telèfon amb el seu ordinador i enviar i rebre missatges per correu electrònic, fax, navegar per Internet, accedir amb seguretat a la xarxa informàtica d'unacompanyia (xarxa local/Intranet), així com utilitzar altres funcions digitals de transmissió de dades, incloent el servei de missatges curts (SMS) o missatges de text. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nmer determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi de banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és así, ja que l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacions rebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.

Secure Digital (SD) és un format de targeta de memòria per a dispositius portàtils com ara càmeres fotogràfiques digitals, telèfons mòbils, ordinadors portàtils i fins i tot videoconsoles (tant de sobretaula com portàtils), entre molts altres.

SDHC Speed Class 2 Class 2 2 MB/s
SDHC Speed Class 4 Class 4 4 MB/s
SDHC Speed Class 6 Class 6 6 MB/s
SDHC Speed Class 10 Class 10 10 MB/s
UHS Class 1 UHS Class 1 10 MB/s
UHS Class 3 UHS Class 3 30 MB/s

General Packet Radio Service (GPRS) o servei general de paquets via ràdio creat en la dècada dels 80 és una extensió del Sistema Global per a Comunicacions Mòbils (Global System for Mobile Communications o GSM) per a la transmissió de dades mitjançant commutació de paquets. Hi ha un servei similar per als telèfons mòbils, el sistema IS-136. Permet velocitats de transferència de 56-114 kbps. Classe A Aquests dispositiuspoden utilitzar simultàniament serveis GPRS i GSM. Classe B Només poden estar connectats a un dels dos serveis en cada moment. Mentre s'utilitza un servei GSM (trucades de veu o SMS), se suspèn el servei GPRS, que es reinicia automàticament quan finalitza el servei GSM. La majoria dels telèfons mòbils són d'aquest tipus. Classe C Es connecten alternativament a un o altre servei. El canvi entre GSM i GPRS harealitzar-se de forma manual.

Sistema universal de telecomunicacions mòbils (Universal Mobile Telecommunications System o UMTS) és una de les tecnologies usades pels mòbils de tercera generació, successora de GSM, pel fet que la tecnologia GSM pròpiament dita no podia seguir un camí evolutiu per arribar a brindar serveis considerats de tercera generació. Encara que inicialment estigui pensada per al seu ús en telèfons mòbils, la xarxa UMTS no està limiteuaa aquests dispositius, podent ser utilitzada per uns altres. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nombre determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi di banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és així, doncs l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacionsrebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.

MiFi és un router mòbil que actua com a punt d'accés a Internet mitjançant tecnologia 3G o posterior. Pot connectar-se a un o diversos dispositius alhora per WiFi. Es pot utilitzar amb múltiples dispositius WiFi com: ordinadors de sobretaula, portàtils, tauletes, smartphones, etc.

ció us mostrem un petit gràfic de comparació entre 3G i 4G en els usos més comuns relacionats amb la informàtica.

La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.