Avui en dia tots tenim present la importància de controlar i verificar els bitllets que rebem en els comerços. Gràcies als diferents sistemes de seguretat implementats i la renovació de sistemes de protecció en els nous bitllets actuals, es fa cada vegada més difícil la seva falsificació, però tot i així un control extra és altament recomanable.
Els sistemes comptadors o detectors de bitllets utilitzen la combinació de vàries tecnologies de detecció per comprovar si el bitllet és fals o el bitllet és veritable.
Entre els sistemes de detecció ens trobem des dels més simples (retolador) fins a màquines que verifiquen diferents característiques del bitllet per comprovar la seva autenticitat.
Els sistemes de detecció més comuns són:

1. RETOLADOR: Només cal marcar el bitllet a comprovar. Si la marca es visualitza de color negre, el billeti és fals.

Màquines detectores: Les més fiables, ja que poden combinar diferents tecnologies de detecció com:

1. UV: Detecció ultraviolada. Permet d'una manera visual verificar les marques integrades en el bitllet amb llumins fluorescents que no es poden veure a la llum del dia i només són visibles amb una llum ultraviolada a una certa freqüència.
2. IR: Detecció per llum infraroja: Un altre sistemade seguretat implementat en els bitllets és la seva tinta, ja que sota un tipus de llum infraroja presenten un comportament especial. Hi ha dos tipus de tinta, la tinta que brilla quan s'exposa a una llum IR i la tinta que fa el contrari i absorbeix la llum donant un to negre.
3. MG1 i MG2: Es tracta de la detecció magnètica. Els bitllets incorporen un sistema de seguretat magnètic, que es basa en una banda normalment al lateraldel bitllet, d'un material ferromagnètic. Aquest sistema de seguretat no és visible sense el detector adequat. Un altre sistema de seguretat basat en la detecció magnètica és la d'imprimir el bitllet amb zones de tinta magnètica.
4. MIDA: Es basa en la detecció del bitllet comprovant la seva grandària en llarg i ample. Cada bitllet té unes característiques especials i molt concreta quant a mida, cada un d'ells està fabricat al mil·límetre.
5. DD: Detecció de gruix. Igual que cada bitllet té una mida exacte, també tenen un gruix específic.

Dins de l'àmplia gamma de piles del mercat podem diferenciar dos grans grups, les piles d'un sol ús i les piles recarregables.
Les piles d'un sol ús són aquelles que només permeten un sol ús i que quan s'esgoten no poden ser recarregades. Aquestes piles poden emmagatzemar la seva energia durant anys.

Les bateries recarregables són aquelles que poden ser recarregades un cop esgotades. Aquest tipus van perdent càrrega quan estan emmagatzemadas perdent fins a la seva tercera part de càrrega.

Piles No recarregables:

Les més típiques són les piles cilíndriques, encara que també podem trobar les quadrades o rectangulars, entre les quals trobarem segons la seva composició ja sigui alcalina, salina o liti.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Podem trobar diferents tipus de bateries,segons voltatge. Les més comuns les podem trobar de 1.2V i 3.7V

Com a últim apunt s'ha de tenir en tant que bateries de liti, Lipo, Life etc. causa de la seva composició s'hauran d'utilitzar carregadors específics.