El lumen (símbol: lm) és la unitat del Sistema Internacional de Mesures per mesurar el flux lluminós, una mesura de la potència lluminosa emesa per la font. El flux lluminós es diferencia del flux radiant en què el primer contempla la sensibilitat variable del ull humà a les diferents longituds d'ona de la llum i l'últim involucra tota la radiació electromagnètica emesa per la font segons les lleis de Wien i de Stefan-Boltzmann sense considerar si tal radiació és visible o no. 1 lm = 1 cd. sr = 1 lx. m2

Android Android és un sistema operatiu basat en el nucli de Linux dissenyat principalment per a dispositius mòbils amb pantalla tàctil, com telèfons intel·ligents o tauletes, inicialment desenvolupat per Android, Inc. Google va recolzar econòmicament i més tard va comprar aquesta empresa el 2005. IOS iOS és un sistema operatiu mòbil de l'empresa Apple Inc. Originalment desenvolupat per l'iPhone (iPhone US), sentdesprés usat en dispositius com l'iPod Touch, iPad i l'Apple TV. Apple, Inc no permet la instal·lació de iOS en maquinari de tercers.

Hi han diferents formes de connectar dispositius electrònics entre si; cables, infraroig, etc. La tecnologia Bluetooth és una d'elles, sense fils que permet la transmissió de veu i/o dades entre diferents dispositius per radiofreqüència.

És una tecnologia d'ones de ràdio a curt abast (2,4GHz) amb l'objectiu d'establir comunicació entre dispositius com ordinadors, smartphones, tablets, impressores, auriculars i d'altres dispositius de mà.

Es denomina Bluetooth al protocol de comunicacions dissenyat especialment per a dispositius de baix consum. Aquests dispositius es poden classificar segons la seva potència de transmissió:

- Classe 1: 100 mW, abast màxim aproximat 100 metres.
- Classe 2: 2.5 mW, abast màxim aproximat entre 5 i 10 metres.
- Classe 3: 1 mW, abast màxim aproximat 1 metre.

També podem classificar aquesta tecnologia segons el seu estàndard. Totes aquestes versions tenen retro compatibilitat, és a dir, permet que el darrer estàndard sigui compatible amb totes les antigues versions.

- Versió 1.2: 1 Mbit/s
- Versió 2.0 + EDR: 3 Mbit/s
- Versió 3.0 + HS: 24 Mbit/s
- Versió 4.0: 24 Mbit/s

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.

Dins de l'àmplia gamma de piles del mercat podem diferenciar dos grans grups, les piles d'un sol ús i les piles recarregables.
Les piles d'un sol ús són aquelles que només permeten un sol ús i que quan s'esgoten no poden ser recarregades. Aquestes piles poden emmagatzemar la seva energia durant anys.

Les bateries recarregables són aquelles que poden ser recarregades un cop esgotades. Aquest tipus van perdent càrrega quan estan emmagatzemadas perdent fins a la seva tercera part de càrrega.

Piles No recarregables:

Les més típiques són les piles cilíndriques, encara que també podem trobar les quadrades o rectangulars, entre les quals trobarem segons la seva composició ja sigui alcalina, salina o liti.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Podem trobar diferents tipus de bateries,segons voltatge. Les més comuns les podem trobar de 1.2V i 3.7V

Com a últim apunt s'ha de tenir en tant que bateries de liti, Lipo, Life etc. causa de la seva composició s'hauran d'utilitzar carregadors específics.