tiu que està dictant l'acció.

PWM tècnicament, seria la modulació per amplada de polsos (també coneguda com PWM, sigles en anglès de premi-width modulation) d'un senyal o font d'energia. És una tècnica en la qual es modifica el cicle de treball d'un senyal periòdic (una sinusoïdal o un quadrada, per exemple), ja sigui per transmetre informació a través d'un canal de comunicacions o per controlar la quantitat d'energia que s'envia a una càrrega. ParellIntentarem explicar-ho d'una manera més simple el PWM està associat al connector de 4 pins i significa que amb aquest connector es podrà arribar a controlar l'energia que emet. Per exemple en alguns ordinadors es pot controlar el ventilador gràcies a aquest connector.

La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.

Hi han diferents formes de connectar dispositius electrònics entre si; cables, infraroig, etc. La tecnologia Bluetooth és una d'elles, sense fils que permet la transmissió de veu i/o dades entre diferents dispositius per radiofreqüència.

És una tecnologia d'ones de ràdio a curt abast (2,4GHz) amb l'objectiu d'establir comunicació entre dispositius com ordinadors, smartphones, tablets, impressores, auriculars i d'altres dispositius de mà.

Es denomina Bluetooth al protocol de comunicacions dissenyat especialment per a dispositius de baix consum. Aquests dispositius es poden classificar segons la seva potència de transmissió:

- Classe 1: 100 mW, abast màxim aproximat 100 metres.
- Classe 2: 2.5 mW, abast màxim aproximat entre 5 i 10 metres.
- Classe 3: 1 mW, abast màxim aproximat 1 metre.

També podem classificar aquesta tecnologia segons el seu estàndard. Totes aquestes versions tenen retro compatibilitat, és a dir, permet que el darrer estàndard sigui compatible amb totes les antigues versions.

- Versió 1.2: 1 Mbit/s
- Versió 2.0 + EDR: 3 Mbit/s
- Versió 3.0 + HS: 24 Mbit/s
- Versió 4.0: 24 Mbit/s

A l'hora de calcular la vida útil d'una bateria serà necessari conèixer el nombre de cicles de càrrega que poden realitzar-se fins que la bateria no comenci a perdre la seva capacitat.
Dependrà del tipus de bateria aquests cicles de càrrega poden variar, sent les més comunes les bateries de mòbils, fabricades Li-Ion o Li-Po, que tenen una durada d'entre 300 a 500 cicles de càrrega segons model i fabricant.
Un cop superat esti límit notarem com la bateria perd durada de funcionament, arribant ha perdre fins a un 25% de la seva capacitat de càrrega.
Arribats a aquest punt caldrà avaluar un canvi de bateria.
Cal destacar que l'ús i els costums de càrrega poden afectar notablement en la durada de la bateria. Per exemple, factors com la calor, carregar la bateria diverses vegades al dia sense que està estigui gairebé esgotada, etc. veuran afectadesseva durada.
Per tant, per treure el màxim partit a la bateria hem de conèixer quan es realitza un cicle de càrrega complet, i intentar evitar un mal ús de càrrega, per augmentar la seva vida útil.
Es considera un cicle de càrrega quan la bateria s'ha descarregat o s'ha usat el seu 100% de càrrega.
Els fabricants aconsellen que la càrrega mai es faci per sota el 58% de bateria, ja que el voltatge de la bateria no baixaria tanto, de manera que es podria arribar a guanyar fins a 4000 cicles de càrrega.
Consells per augmentar la durada d'una bateria.

• Evitar la calor o el fred extrem o usos molt llargs del dispositiu.
• Carrega la bateria totes les vegades que puguis.
• Descarregar la bateria per complet de tant en tant.
• No deixis que la bateria s'esgoti del tot abans de la càrrega.

A continuació es mostra una taula amb elsdiferents voltatges (V), cicles de càrrega (C) i percentatge de bateria (B).

Arduino es defineix com un sistema combinat entre maquinari i programari, que permet als usuaris amb o sense coneixements de programació crear projectes de zero. Gràcies al seu baix cost i la seva àmplia gamma d'accessoris s'ha convertit en un dels dispositius més apreciats per la comunitat creativa o anomenats makers (creadors).

Dins la gamma Arduino podrem trobar diferents dispositius, que ens permetran crear de manera senzilla projectes que realitzin diferents funcions. El codi obert d'accés lliure GNU és fonamental a la comunitat maker, que permet al vostre creador desenvolupar gairebé qualsevol prototip que se us acudeixi.

Arduino es va crear amb la finalitat de reduir i abaratir els costos de material que necessitaven els estudiants de disseny interactiu d'Ivrea, Itàlia, ja que els dispositius que feien servir anteriorment eren molt costosos. Aquest nou projecte d'Arduino va reduir el cost del material que cada estudiant necessitava i amb el temps es va convertir en un producte comercial com el coneixem actualment.

Aquestes petites plaques consten d'una memòria SRAM, amb un sistema d'emmagatzematge propi flaix (EEPROM), microcontroladors i un microprocessador, actualment podem trobar diferents processadors per als models més actuals, com ara processadors:

- Atmel AVR de 8 bits
- ARM Cortex-M0+ de 32 bits
- ARM CortexM3 de 32 bits
- Intel Quark (x86) de 32 bits

Arduino disposa d'un programari de programació de codi obert anomenat Arduino IDE, amb el qual qualsevol pot crear la base d'un projecte nou. Tant el programari com el maquinari són compatibles amb els sistemes operatius Windows, MacOS i Linux. La seva programació només requereix una connexió USB al PC i el programari gratuït de programació.

Entre els diferents dispositius podem trobar la placa principal Arduino, centre neuràlgic de qualsevol projecte, entre les que podem trobar:

- Arduino U R3
- Arduino Leonardo
- Arduino 101
- Arduino Esplora
- Arduino Zero
- Arduino Mega 2560
- Arduino Due
- Arduino Micro
- Arduino Nano
- Arduino MXR 2 UNO Adapter
- Arduino MKR Zero
- Arduino Yún
- Arduino Ethernet entre altres



Per poder ampliar la seva funcionalitat disposem d'una àmplia gamma de shields o mòduls que permeten ampliar les seves funcionalitats, com ara pantalles, mòduls wifi etc. aquests poden ser acoblats a la pròpia placa Arduino permetent així llegir entrades i enviar sortides de dades. Entre algunes shields podem trobar:

- Mòduls sense fil Xbee
- Ports Usb
- Sensors
- Protoboard
- Lectors de targetes
- Connexió Wifi
- Motors o servos
- Connexió Ethernet
- Mòdul GPS
- Mòdul GSM
- Mòdul RS232
- Relès
- Pantalles lcd
- So i DMX

Entre alguns exemples que podem crear amb Arduino i els seus components externs podem trobar-hi rellotges, bàscules, alarmes, sistemes de reg automatitzat, un comprovador de piles, control de braços mecànics i un llarg etc.

Gràcies a la seva gran comunitat de makers podrem trobar a la xarxa centenars de projectes per realitzar, ideals per endinsar-se al món de l'electrònica i programació ja sigui a nivell educacional, professional o domèstic.