Un rack és un suport metàl·lic destinat a allotjar equipament electrònic, informàtic i de comunicacions. Les mesures per l'amplada estan normalitzades perquè siguin compatibles amb equipaments de la majoria de fabricants. També són anomenats bastidors, cabines, cabinets o armaris. Cada columna té forats a intervals regulars anomenats unitats rack U (A la imatge: 4) agrupats de tres en tres. L'altura (A la imatge:5) dels racks està normalitzada i les seves dimensions externes de 200 mm en 200 mm. Sent normal que hi hagi des 4U d'altura fins a 46/47U d'alçada. Tipus de Amplada (A la imatge: 7) Estàndard de 600 mm o 800 mm Tipus de fons (A la imatge: 6) La profunditat del bastidor no està normalitzada, ja que així s'atorga certa flexibilitat (A la imatge: 8) a l'equipament. Els més comuns són: - 450 mm - 600 mm - 800 mm - 900 mm - 1000 mm - 1200 mm Tipus d'Rack de 19 polzades Es poden trobar diversos tipus de rack de 19 polzades. Rack Mural (A la imatge: 2): Serveix per allotjar electrònica de xarxa. Són els més petits i van ancorats a paret. Rack de Peu (A la imatge: 1): Són utilitzats principalment per a servidors, SAIS i electrònica de xarxa. Open Rack (A la imatge: 3): Els Racks Open Rack són models que disposen només del'estructura, eliminant portes i altres complements.

Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.

Un sistema d'alimentació ininterrompuda, SAI, també conegut com UPS (de l'anglès Uninterruptible power supply), és un dispositiu que, gràcies a les seves bateries o altres elements emmagatzemadors d'energia, pot proporcionar energia elèctrica per un temps limitat i durant una apagada a tots els dispositius que tingui connectats. Altres de les funcions que es poden afegir a aquests equips és la de millorar la qualitat de l'energia eléctrica que arriba a les càrregues, filtrant pujades i baixades de tensió i eliminant harmònics de la xarxa en el cas d'usar corrent altern. Hi ha diferents tipus de SAI SAI de contínua Les càrregues connectades als SAI requereixen una alimentació de corrent continu, per tant aquests transformaran el corrent altern de la xarxa comercial a corrent continu i la usaran per alimentar la càrrega i emmagatzemar-la en els seus baterias. Per tant no requereixen convertidors entre les bateries i les càrregues. SAI de corrent altern Aquests SAI obtenen a la seva sortida un senyal altern, per la qual cosa necessiten un inversor per transformar el senyal continu que prové de les bateries en un senyal altern. SAI en estat d'espera (Stand-by Power Systems) Aquest sistema presenta dos circuits principals: l'alimentació de línia, a la qual només se li afegeix01:00 estabilitzat i un filtrat addicional al normal de cada equip a alimentar, i el circuit pròpiament SAI, el nucli és el circuit anomenat "inversor". És anomenat sistema en "stand-by", o en espera, pel fet que el circuit d'alimentació alternatiu, l'inversor, està "fora de línia", o inactiu, tot esperant entrar en funcionament quan es produeixi un fallada en l'alimentació de xarxa. Posseeix un element commutador que connectai desconnecta un o altre circuit alternativament. SAI line-interactive (in-line) Aquest tipus de SAI regula les variacions de tensió mitjançant elevacions o reduccions de la tensió de la xarxa. Durant aquestes intervencions, el SAI utilitza les seves bateries per a realitzar la regulació de la tensió. SAI en línia (on-line) En canvi, en el SAI "en línia" (en línia), la bateria i l'Inversor estan permanentment sent utizats, el que garanteix una màxima resposta en temps i forma davant l'esdeveniment de falla de xarxa. A més, també poden corregir els desplaçaments de freqüència, ja que re-generen l'ona alterna permanentment. Diagrama del sistema d'alimentació ininterrompuda en línia A la imatge (1): Rectificador A la imatge (2): Bateria A la imatge (3): Inversor

A l'hora de calcular la vida útil d'una bateria serà necessari conèixer el nombre de cicles de càrrega que poden realitzar-se fins que la bateria no comenci a perdre la seva capacitat.
Dependrà del tipus de bateria aquests cicles de càrrega poden variar, sent les més comunes les bateries de mòbils, fabricades Li-Ion o Li-Po, que tenen una durada d'entre 300 a 500 cicles de càrrega segons model i fabricant.
Un cop superat esti límit notarem com la bateria perd durada de funcionament, arribant ha perdre fins a un 25% de la seva capacitat de càrrega.
Arribats a aquest punt caldrà avaluar un canvi de bateria.
Cal destacar que l'ús i els costums de càrrega poden afectar notablement en la durada de la bateria. Per exemple, factors com la calor, carregar la bateria diverses vegades al dia sense que està estigui gairebé esgotada, etc. veuran afectadesseva durada.
Per tant, per treure el màxim partit a la bateria hem de conèixer quan es realitza un cicle de càrrega complet, i intentar evitar un mal ús de càrrega, per augmentar la seva vida útil.
Es considera un cicle de càrrega quan la bateria s'ha descarregat o s'ha usat el seu 100% de càrrega.
Els fabricants aconsellen que la càrrega mai es faci per sota el 58% de bateria, ja que el voltatge de la bateria no baixaria tanto, de manera que es podria arribar a guanyar fins a 4000 cicles de càrrega.
Consells per augmentar la durada d'una bateria.

• Evitar la calor o el fred extrem o usos molt llargs del dispositiu.
• Carrega la bateria totes les vegades que puguis.
• Descarregar la bateria per complet de tant en tant.
• No deixis que la bateria s'esgoti del tot abans de la càrrega.

A continuació es mostra una taula amb elsdiferents voltatges (V), cicles de càrrega (C) i percentatge de bateria (B).