El sistema global per a les comunicacions mòbils (de l'anglès Global System for Mobile communications, GSM, i originàriament del francès groupe spécial mobile) és un sistema estàndard, lliure de regalies, de telefonia mòbil digital. Un client GSM pot connectar-se a través del seu telèfon amb el seu ordinador i enviar i rebre missatges per correu electrònic, fax, navegar per Internet, accedir amb seguretat a la xarxa informàtica d'unacompanyia (xarxa local/Intranet), així com utilitzar altres funcions digitals de transmissió de dades, incloent el servei de missatges curts (SMS) o missatges de text. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nmer determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi de banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és así, ja que l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacions rebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.

El DIN és un estàndard que ha estat desenvolupat per l'"Deutsches Institut für Normung" (es podria anomenar l'organisme nacional de normalització a Alemanya). El DIN està orientat a molts sectors, però hem intentat centrar-nos en el DIN orientat a l'electrònica i informàtica. En el cas dels Racks, vol dir que compleix amb la normativa alemanya sobre Racks i és estandarditzat amb la normativa DIN 41.494-7.

Dins dels sistemes de detecció podem trobar diferents tipus segons el seu funcionament, entre ells els més comuns:

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

Cada un dels tipus de sensors utilitzen mètodes de detecció diferents i cada un està recomanat segons situació.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.