Quan parlem de la protecció IP (International Protection) fem referència a un estàndard internacional (IEC 60529) que classifica la capacitat de protecció davant agents externs, sòlids o líquids, que té un component o dispositiu electrònic; tires de leds, controladors, mesuradors, càmeres de seguretat, etc.

Aquest estàndard ha estat dissenyat per a classificar d'una manera alfa-numèrica els diferents graus de protecció. La seva nomenclatura comença amb IP seguit de dos valors numèrics.

- Exemple IP68:

El primer valor oscil·la del 0 al 6 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents sòlids. En aquest cas, protecció fort contra la pols.

El segon valor oscil·la entre el 0 i el 8 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents líquids. En aquest cas la immersió completa i perllongada en el temps que especifiqui el fabricant.

En resum, podríem dir que quan més gran és el nombre IP més gran és la protecció del dispositiu.

En el següent quadre podem veure les diferents proteccions IP del mercat actual.

IPXX	Primera xifra (IPxx)	Segona xifra (IPxx)
0	Sense protecció.	Sense protecció.
1	Protecció contra l'entrada d’elements de > 50 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig vertical d'aigua.
2	Protecció contra l'entrada d’elements de > 12,5 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig inclinat de l’aigua, màxim 15°.
3	Protecció contra l'entrada d’elements de > 2,5 mm de diàmetre.	Protecció contra l'aigua projectada desde qualsevol direcció, màxim 60°.
4	Protecció contra l'entrada d’elements de > 1 mm de diàmetre.	Protecció contra esquitxades d'aigua en qualsevol direcció.
5	L'entrada de pols no pot evitar-se, però la quantitat que penetra permet el correcte funcionament.	Protecció contra dolls d'aigua.
6	Protecció contra la pols (estanca a la pols).	Protecció contra forts dolls d'aigua.
7		Protecció contra la immersió completa a 1 metre durant 30 minuts.
8		Protecció contra la immersió completa i perllongada.

Els mecanismes elèctrics són indispensables en qualsevol instal·lació d'un habitatge, oficina, etc. Els mecanismes poden ser de diversos tipus depenent d'on es realitzi la instal·lació.

• Mecanismes d'interior encastat: Ideal per a l'ús en interiors.
• Mecanismes d'interior en superfície: Ideal per a l'ús en interiors sense necessitat de realitzar obra.
• Mecanismes d'exterior: Ideal per a l'ús en exteriors igaratges.

Dins de cada tipus d'instal·lació és on ens podem trobar diferents mecanismes depenent de la funció que necessitem. Els mecanismes elèctrics més comuns en una instal·lació elèctrica són:

1. Interruptor simple: És el mecanisme que serveix per encendre o apagar la llum en un punt.
2. Commutador: Es tracta del mateix mecanisme anterior, però aquest permet apagar o encendre la llum des de dos punts dirents.
3. Interruptor de creuament: El mateix que l'anterior, però permet apagar i encendre la llum des de tres punts diferents.
4. Polsador: Normalment s'utilitza per timbres o passos amb llum i temporitzador d'encesa i apagat.
5. Regulador: Permet controlar el nivell de potència de llum.
6. Presa de televisió TDT/SAT: Tomas per a la connexió de televisió, ràdio, i/o satèl·lit.
7. Base schuko: Presade corrent basada en neutre, línia i terra.
8. Presa de telèfon o de xarxa: Bases per a telecomunicacions, xarxes o telèfon.

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.