Connector IEC és el nom comú per a un conjunt de tretze connectors d'alimentació elèctrica (denominats el connector en les especificacions) i tretze panells d'endoll (denominats l'entrada) definits per l'especificació IEC 60320 (anteriorment IEC 320) de la International Electrotechnical Commission ( IEC). Quan s'usa sense altres qualificadors, "connector IEC" en general es refereix específicament als connectors C13 i C14.

En connector o cable IEC amb una base (normalment de plàstic) i unes clavilles per connectar-se a la presa de corrent (endoll), si ajuntem aquestes dues coses aconseguiríem el nomenat SCHUKO que és el global de connector. El schuko no determina el tipus de connector. Aniria determinat per l'especificació de la International Electrotechnical Commission (IEC). Us deixem una petita mostra de Schukos a nivell internacional.

El format BS-1363-1 és el format estàndard britànic d'endoll. Té una carasterística molt significativa en la clavilla superior i en l'existència d'un fusible. El format antic anglès era el BS-546

A l'hora de realitzar una instal·lació elèctrica o un circuit elèctric s'han de tenir en compte diversos factors, un d'ells és la selecció del cable adequat. Segons la instal·lació i l'ús de la mateixa podem trobar diferents diàmetres que suporten diferents càrregues. La secció del cable també ens ajudarà a que la nostra instal·lació no es reescalfi, ja que a major secció major aguant tèrmic.
A la següent taula podonem veure la corresponent càrrega suportada pels diferents seccions de cables.

Dins dels diferents tipus de cables elèctrics podem trobar cables unifilars o multifilars. La diferència rau en el nombre de conductors que componen el cable. Els cables unifilars només contenen un únic cable conductor, mentre que els cables multifilars contenen més d'un. Cal no confondre multifilar (A) o monofilar (B) amb cable monopolar (C), bipolars (D) o multipolar (I). Els cables monopolars només tenen unúnic conductor, els cables bipolars tenen dos conductors, mentre que els cables multipolars tenen més de dos conductors. Val a dir, que un qualsevol cable unipolar, bipolar o multipolar pot ser unifilar o multifilar. En el cas dels cables unifilars parlarem de cables rígids, mentre que els cables multifilars seran flexibles.
A la següent taula es pot veure la diferència entre ells.

Com és comú en instal·lacions podem trobar un estàndard de colors en els cables elèctrics.

Ets normatives ajuden d'un simple cop d'ull entendre la connexió i la resolució de possibles avaries o fallades.

A continuació adjuntem la relació color/cable per a instal·lacions elèctriques.

1. El Cable de terra pot ser identificat de diverses maneres:
• Cable de color verd.
• Cable de color verd amb una línia de color groc.
• Cable sense aïllant.
2. El cable neutre serà de color blau.
3. El cable de la fase pot ser identificat de diverses maneres:
• Qualsevol color diferent al neutre o al de terra.
• Aïllant negre.
• Aïllant marró.
• Aïllant gris.

La cinta aïllant o aïlladora és un element primordial a l'hora de realitzar una reparació o realitzar una instal·lació elèctrica. La cinta aïllant ens ajudarà a protegir i aïllar els cable elèctrics de possible creus o contactes entre ells o amb altres elements, garantint que l'entroncament quedi ben aïllat evitant possible curtcircuits.
El seu ús és molt senzill, ja que en ser un material flexible ens permet aplicar-lo amb comoditat.
Per aconseguir una unió perfecta és recomanable que enrollemos la cinta cobrint meitat del cable i la meitat sobre l'entroncament, estirant una mica la cinta mentre enrotllem de manera obliqua.

• Per al cable de terra s'utilitzarà cinta aïllant de color:
• Verd.
• Verd amb una línia de color groc.
• Per al cable neutre s'utilitzarà cinta aïllant de color blau.
• Per al cable de la fase espot utilitzar qualsevol altre color:
• Qualsevol color diferent a neutre o terra.
• Cinta aïllant negre.
• Cinta aïllant marró.
• Cinta aïllant gris.

Un dels components bàsics en la majoria de circuits elèctrics o instal·lacions elèctriques són els fusibles, el fusible es tracta d'una càpsula (B) que en el seu extrems té uns casquets metàl·lics (C) en la qual es troba un fi filament d'aliatge o de metall (A) que es caracteritza per tenir un punt de fusió baix.
El fusible es col·loca en un punt concret de la instal·lació, i servirà per protegir aquesta instal·lació de posibles danys deguts a una sobrecàrrega elèctrica o sobretensió.
En el seu estat normal els filaments tenen continuïtat en els seus extrems (C, D). Aquesta sobretensió fa que aquest filament s'escalfi i es trenqui (C.1, C.2), deixant de passar energia elèctrica i protegint el circuit minimitzant el risc d'incendi.

Podem trobar tot tipus de fusibles, segons el seu amperatge, disseny etc.
Entre els més comuns podem encontrar:

• Fusible cilíndric material de vidre. Solen ser utilitzats en la majoria d'electrodomèstics, fonts d'alimentació etc.
• Fusibles per a vehicles Blade. Són els fusibles que protegeixen la instal·lació elèctrica del vehicle, solen ser del mateix tipus i disseny en la majoria de vehicles, segons el seu amperatge tenen un color específic.
• Marró = 5 A
• Vermell = 10 A
• Blau = 15 A
• groc= 20 A
• Incolor = 25 A
• Verd = 30 A
• Fusibles per a vehicles mini: És el mateix que l'anterior però d'una mida més reduïda.
• Fusibles per a vehicles Maxi: És el mateix que l'anterior però d'una mida més gran.
• fusibles Migdia
• fusibles Mega
• Fusibles de làmina
• Fusibles d'alta tensió o industrials

El seu símbol és representat com una caixa i una línia que cruza o un línia són una forma sinusoïdal (I).