El connector BNC és un tipus de connector, de ràpida connexió/desconnexió, incoporando més seguretat al connector utilitzat per cable coaxial. Inicialment dissenyat com una versió en miniatura del Connector Tipus C. BNC és un tipus de connector usat amb cables coaxials com RG-58 i RG-59 en aplicacions de RF que precisaven d'un connector ràpid, apte per a UHF i d'impedància constant al llarg d'un ampli espectre.

NTSC i PAL són dos sistemes de codificació per a senyals de televisió que, entre si, resulten totalment incompatibles. El NTSC s'utilitza principalment als Estats Units, mentre que el sistema PAL és aquell que s'utilitza típicament a Europa. Sistema PAL: 720 x 576 píxels i 25 fotogrames per segon sistema NTSC: 720 x 480 píxels i 29,9 fotogrames per segon.

El lux (símbol lx) és la unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a la il · luminació o nivell d'il·luminació. Equival a un lumen/m². S'usa en fotometria com a mesura de la luminància, tenint en compte les diferents longituds d'ona segons la funció de lluminositat, un model estàndard de la sensibilitat a la llum de l'ull humà.

Circuit tancat de televisió o CCTV (sigles en anglès de closed circuit television) és una tecnologia de videovigilància dissenyada per supervisar una diversitat d'ambients i activitats. Se li denomina circuit tancat ja que, al contrari del que passa amb la difusió, tots els seus components estan enllaçats. A més, a diferència de la televisió convencional, aquest és un sistema pensat per a la seguretat

Un Sensor CCD o CCD (en espanyol «dispositiu de càrrega acoblada») és un circuit integrat que conté un nombre determinat de condensadors enllaçats o acoblats. Sota el control d'un circuit intern, cada condensador pot transferir la seva càrrega elèctrica a un oa diversos dels condensadors que estiguin al seu costat en el circuit imprès. L'alternativa digital als CCD són els dispositius CMOS (complementary metal oxide semiconducconductor) utilitzats en algunes càmeres digitals i en nombroses càmeres web. En l'actualitat els CCD són molt més populars en aplicacions professionals i en càmeres digitals. En el diagrama podem observar 1) Foto díode. 2) Registre de transferència d'electrons. 3) Càrrega elèctrica. 4) Registre horitzontal. 5) Senyal de sortida. 6) Amplificador. 7) Entrada Llum.

CCIR és un comitè encarregat de regular les radiocomunicacions en l'espai Espanyol, aquest comitè s'encarrega de normalitzar per poder operar a Espanya.

El CVBS és les sigles amb les que sovint es designa el vídeo compost. La idea d'aquesta definició significa Color, Vídeo, Esborrat i sincronitzat.

El cable més utilitzat són els cables ja coneguts coaxials i amb un connector BNC o connector RCA.

Dins dels diferents tipus de connectors per a alimentació elèctrica ens trobem amb un dels més comuns, el DC jack. Utilitzat en la majoria de connexions en aparells electrònics, com routers, portàtils, impressores etc ... és el més usat a causa del seu fàcil muntatge i connexió. Aquests connectors s'utilitzen majoritàriament en fonts d'alimentació i instal·lacions amb corrent continu.
El connector és de forma Cilindrica i trobem la seva versió en format mascle i en format femella (A). El connector mascle està compost de la part metàl·lica exterior i interior, on en cadascuna d'elles viatja l'energia, normalment s'utilitza la part interior per al pol positiu i l'exterior per al negatiu, però podrà variar segons fabricant.
Aquest tipus de connector es troba en multitud de diàmetres, el més comuns són 3.5mm i 5.5mm. Encara que podem incontrar de diverses mesures, quant a longitud i diàmetre exterior o interior.
La seva instal·lació és senzilla, podem trobar diversos tipus de connectors, parell soldar o per cargolar amb terminal block, dependrà de l'usuari triar el més adequat en la seva instal·lació.
A l'hora d'adquirir el connector mascle per a realitzar una reparació haurem de conèixer el seu diàmetre, llarg del connector i diàmetre interior. Si procedim amb una nova instal·lació només haurem d'assegurar que el connector mascle i femella són de les mateixes característiques.

Dins dels sistemes de detecció podem trobar diferents tipus segons el seu funcionament, entre ells els més comuns:

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

Cada un dels tipus de sensors utilitzen mètodes de detecció diferents i cada un està recomanat segons situació.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.