El USB (Universal Serial Bus) és un estàndard que defineixen el dels cables, connectors i Protocols Usats En Un Connectar autobús per, Ordinadors Comunicar, perifèrics i Dispositius Electrònics.

VELOCITATS de Transmissió

Baixa VELOCITAT (USB 1.0):

Taxa de Transferència del fins a 1,5 Mbit/s (188 kB/s) usat en teclat, ratolins, etc.

Taxa de Transferència del fins a 12 Mbit/s (1,5 MB/s)

Alta Velocitat (USB 2.0):

Taxa de Transferència up to 480 Mbit/s (60 MB/s)

SuperSpeed (USB 3.0):

Taxa de Transferència up to 4,8 Gbit/s (600 MB/s).

Tipus de Connectors

1 - USB tipus A (4 pins)
2 - USB tipus B (4 pins)
3 - Mini A (5 pins)
4 - Mini B (5 pins)
5 - Micro A (5 pins)
6 - Micro B (5 pins)

tiu que està dictant l'acció.

Els connectors mini USB són més petits que els seus homòlegs estàndard USB i compten amb un cinquè passador. El cinquè passador es coneix com el passador de ID i és típicament no s'usa en connectors mini USB. Va ser dissenyat per permetre més tard la millora de la tecnologia USB. Els connectors mini USB tenen un cicle de vida d'almenys 5.000 connexions i desconnexions, que dóna cabuda a la naturalesa mòbil dels dispositius que estan diseñados per interactuar. Els connectors USB estàndard generalment s'utilitzen amb dispositius que són estacionaris i no desconnecten sovint.

USB 3.0 és la segona revisió important de la Universal Serial Bus (USB) estàndard per a la connectivitat informàtica. USB 3.0 té una velocitat de transmissió de fins a 5 Gbit/s, que és 10 vegades més ràpid que USB 2.0 (480 Mbit/s). Tipus de connectors 1 - USB type A mascle 2 - USB type A femella 3 - USB type B 4 - Micro USB B

USB-C L'USB reversible La versió de cables USB anomenada USB Tipus C Type C o USB reversible. L'important és aquest tipus d'USB és que no té part de dalt i de baix. Així es podran estalviar els cops que se li donen involuntàriament en connectar el connector al reves. També es caracteritza perquè quan es connecti farà un "clic" audible. Els cables USB-C o USB reversible poden arribar fins a 10 Gbps i suporten USB 3.0, 3.1Està estimat un ús de fins a 10.000 usos i disposa d'unes mesures de 8.4mm x 2.6mm També és compatible amb USB 3.1 com indiquen els creadors d'USB

El DIN és un estàndard que ha estat desenvolupat per l'"Deutsches Institut für Normung" (es podria anomenar l'organisme nacional de normalització a Alemanya). El DIN està orientat a molts sectors, però hem intentat centrar-nos en el DIN orientat a l'electrònica i informàtica. En el cas dels Racks, vol dir que compleix amb la normativa alemanya sobre Racks i és estandarditzat amb la normativa DIN 41.494-7.

Podem trobar 3 tipus de connector Jack, el connector TS (tip-sleeve) monofònic i el connector TRS (tip-ring-sleeve) estereofònic i el connector TRRS (tip-ring-ring-sleeve)
que és l'utilitzat en la majoria de dispositius mòbils, tablets, MP3 etc ...
Podem diferencia aquests 3 tipus de connectors segons el seu diàmetre:

1. Connector jack de 6,35 mm o TS.
2. Connector minijack de 3,5 mm o TRS, és el més comú, normalment s'utilitza en la sortida d'auriculars de dispositius portàtils.
3. Connector jack de 2,5 mm o TRRS.

Es compon d'un màxim tres parts connectives sent la major la denominada massa o de polaritat negativa i dues de més petites situades més cap a l'extrem del connector,
els anomenats vius o positius que correspondrien a cada canal, aquest tipus de clavilla de tres parts permet transmetre senyals en dos canals diferenciats,
també conegudes com a senyals estèreo. Existint també el mateix jack però en una versió mono, composta d'únicament dues parts, una massa i un viu o positiu.

A. Protector
B. Anella
C. Anell
D. Punta
E. Anella (Massa)
F. Anillo (Senyal Dreta)
G. Punta (Senyal Esquerra)

Podem definir els formats de paper segons les seves mesures i aquestes es defineixen amb un estàndard ISO 216, que al seu torn inclou la norma DIN 476. Això és vàlid en la major part del món. Hi ha infinitat de mesures per al paper, però les més utilitzades són la Sèrie A i en menor mesura la Sèrie B.

Dins de la Sèrie A, el format més utilitzat és l'A4 (210x297mm) o també denominat "foli", utilitzat en la majoria d'impressores i fotocopiadoras.

La Sèrie B es defineix per obtenir mides intermedis de la Sèrie A. Per exemple, el B4 és la mida intermedi entre l'A3 i l'A4.

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

A l'hora de calcular la vida útil d'una bateria serà necessari conèixer el nombre de cicles de càrrega que poden realitzar-se fins que la bateria no comenci a perdre la seva capacitat.
Dependrà del tipus de bateria aquests cicles de càrrega poden variar, sent les més comunes les bateries de mòbils, fabricades Li-Ion o Li-Po, que tenen una durada d'entre 300 a 500 cicles de càrrega segons model i fabricant.
Un cop superat esti límit notarem com la bateria perd durada de funcionament, arribant ha perdre fins a un 25% de la seva capacitat de càrrega.
Arribats a aquest punt caldrà avaluar un canvi de bateria.
Cal destacar que l'ús i els costums de càrrega poden afectar notablement en la durada de la bateria. Per exemple, factors com la calor, carregar la bateria diverses vegades al dia sense que està estigui gairebé esgotada, etc. veuran afectadesseva durada.
Per tant, per treure el màxim partit a la bateria hem de conèixer quan es realitza un cicle de càrrega complet, i intentar evitar un mal ús de càrrega, per augmentar la seva vida útil.
Es considera un cicle de càrrega quan la bateria s'ha descarregat o s'ha usat el seu 100% de càrrega.
Els fabricants aconsellen que la càrrega mai es faci per sota el 58% de bateria, ja que el voltatge de la bateria no baixaria tanto, de manera que es podria arribar a guanyar fins a 4000 cicles de càrrega.
Consells per augmentar la durada d'una bateria.

• Evitar la calor o el fred extrem o usos molt llargs del dispositiu.
• Carrega la bateria totes les vegades que puguis.
• Descarregar la bateria per complet de tant en tant.
• No deixis que la bateria s'esgoti del tot abans de la càrrega.

A continuació es mostra una taula amb elsdiferents voltatges (V), cicles de càrrega (C) i percentatge de bateria (B).