El USB (Universal Serial Bus) és un estàndard que defineixen el dels cables, connectors i Protocols Usats En Un Connectar autobús per, Ordinadors Comunicar, perifèrics i Dispositius Electrònics.

VELOCITATS de Transmissió

Baixa VELOCITAT (USB 1.0):

Taxa de Transferència del fins a 1,5 Mbit/s (188 kB/s) usat en teclat, ratolins, etc.

Taxa de Transferència del fins a 12 Mbit/s (1,5 MB/s)

Alta Velocitat (USB 2.0):

Taxa de Transferència up to 480 Mbit/s (60 MB/s)

SuperSpeed (USB 3.0):

Taxa de Transferència up to 4,8 Gbit/s (600 MB/s).

Tipus de Connectors

1 - USB tipus A (4 pins)
2 - USB tipus B (4 pins)
3 - Mini A (5 pins)
4 - Mini B (5 pins)
5 - Micro A (5 pins)
6 - Micro B (5 pins)

tiu que està dictant l'acció.

Els connectors mini USB són més petits que els seus homòlegs estàndard USB i compten amb un cinquè passador. El cinquè passador es coneix com el passador de ID i és típicament no s'usa en connectors mini USB. Va ser dissenyat per permetre més tard la millora de la tecnologia USB. Els connectors mini USB tenen un cicle de vida d'almenys 5.000 connexions i desconnexions, que dóna cabuda a la naturalesa mòbil dels dispositius que estan diseñados per interactuar. Els connectors USB estàndard generalment s'utilitzen amb dispositius que són estacionaris i no desconnecten sovint.

Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.

El sistema global per a les comunicacions mòbils (de l'anglès Global System for Mobile communications, GSM, i originàriament del francès groupe spécial mobile) és un sistema estàndard, lliure de regalies, de telefonia mòbil digital. Un client GSM pot connectar-se a través del seu telèfon amb el seu ordinador i enviar i rebre missatges per correu electrònic, fax, navegar per Internet, accedir amb seguretat a la xarxa informàtica d'unacompanyia (xarxa local/Intranet), així com utilitzar altres funcions digitals de transmissió de dades, incloent el servei de missatges curts (SMS) o missatges de text. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nmer determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi de banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és así, ja que l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacions rebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.

USB 3.0 és la segona revisió important de la Universal Serial Bus (USB) estàndard per a la connectivitat informàtica. USB 3.0 té una velocitat de transmissió de fins a 5 Gbit/s, que és 10 vegades més ràpid que USB 2.0 (480 Mbit/s). Tipus de connectors 1 - USB type A mascle 2 - USB type A femella 3 - USB type B 4 - Micro USB B

General Packet Radio Service (GPRS) o servei general de paquets via ràdio creat en la dècada dels 80 és una extensió del Sistema Global per a Comunicacions Mòbils (Global System for Mobile Communications o GSM) per a la transmissió de dades mitjançant commutació de paquets. Hi ha un servei similar per als telèfons mòbils, el sistema IS-136. Permet velocitats de transferència de 56-114 kbps. Classe A Aquests dispositiuspoden utilitzar simultàniament serveis GPRS i GSM. Classe B Només poden estar connectats a un dels dos serveis en cada moment. Mentre s'utilitza un servei GSM (trucades de veu o SMS), se suspèn el servei GPRS, que es reinicia automàticament quan finalitza el servei GSM. La majoria dels telèfons mòbils són d'aquest tipus. Classe C Es connecten alternativament a un o altre servei. El canvi entre GSM i GPRS harealitzar-se de forma manual.

Sistema universal de telecomunicacions mòbils (Universal Mobile Telecommunications System o UMTS) és una de les tecnologies usades pels mòbils de tercera generació, successora de GSM, pel fet que la tecnologia GSM pròpiament dita no podia seguir un camí evolutiu per arribar a brindar serveis considerats de tercera generació. Encara que inicialment estigui pensada per al seu ús en telèfons mòbils, la xarxa UMTS no està limiteuaa aquests dispositius, podent ser utilitzada per uns altres. Quines diferències hi ha entre GSM i UMTS? El sistema GSM funciona per TDMA, és a dir, es divideix el temps en slots ia cada usuari se li assigna un slot, és a dir, un espai de temps pel qual es pot transmetre les dades. Per tant es comparteix cada canal per un nombre determinat d'usuaris. El sistema UMTS és un sistema (WCDMA) accés múltiple per divisió de codi di banda ampla. En aquest sistema no hi ha slots temporals com en GPRS. Tots els usuaris transmeten alhora pel canal, però els senyals de cada usuari estan codificades amb un codi únic de tal manera, que malgrat que podem pensar que es forma un "senyal indesxifrable" en utilitzar les mateixes freqüències a la vegada, no és així, doncs l'estació base és capaç de descodificar i tornar a separar perfectament cadascuna de les comunicacionsrebudes dels diferents usuaris. Això, evidentment, implica un aprofitament molt més alt de la cadena, en no compartir-lo en temps.

USB-C L'USB reversible La versió de cables USB anomenada USB Tipus C Type C o USB reversible. L'important és aquest tipus d'USB és que no té part de dalt i de baix. Així es podran estalviar els cops que se li donen involuntàriament en connectar el connector al reves. També es caracteritza perquè quan es connecti farà un "clic" audible. Els cables USB-C o USB reversible poden arribar fins a 10 Gbps i suporten USB 3.0, 3.1Està estimat un ús de fins a 10.000 usos i disposa d'unes mesures de 8.4mm x 2.6mm També és compatible amb USB 3.1 com indiquen els creadors d'USB

ció us mostrem un petit gràfic de comparació entre 3G i 4G en els usos més comuns relacionats amb la informàtica.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

Dins dels sistemes de detecció podem trobar diferents tipus segons el seu funcionament, entre ells els més comuns:

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

Cada un dels tipus de sensors utilitzen mètodes de detecció diferents i cada un està recomanat segons situació.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.