Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.

L'alimentació a través d'Ethernet (Power over Ethernet, PoE) és una tecnologia que incorpora alimentació elèctrica a una infraestructura LAN estàndard. Permet que l'alimentació elèctrica es subministri a un dispositiu de xarxa (switch, punt d'accés, router, telèfon o càmera IP, etc.) fent servir el mateix cable que s'utilitza per a la connexió de xarxa. Elimina la necessitat d'utilitzar preses de corrent en les ubicacions del Dispositius

És dBm és utilitzat normalment per fibra òptica, xarxes externes de ràdio, microones. Aquesta mesura que també es pot anomenar dBmW és una mesura que està en decibels relativa a un mil·liwatt. La idea principal d'dBm és mesurar factors de potència.

El dBm (de vegades també dBmW o decibel-mil·liwatt) és una unitat de mesura de potència expressada en decibels (dB) relativa a un mil·liwatt (mW). S'utilitza en xarxes de ràdio, microones i fibra òptica com una mesura convenient de la potència absoluta a causa de la seva capacitat per expressar tant valors molt grans com molt petites en forma curta. És diferent de dBW, la qual fa referència a un watt (1.000 mW). Valors típics:

• 21 dBm-> 125 MW-> Màxima sortida de potència per a un telèfon mòbil UMTS/3G (telèfon de potència classe 4).
• 15 dBm-> 32 MW-> Potència típica de de transmissió de WiFi a portàtils.
• 0 dBm-> 1,0 mW = 1000 ?W-> Estàndard Bluetooth classe 3, cobertura de 1 m.
• -10 DBm-> 100 ?W-> Típicament la màxima potenc

La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.