Els sensors fotoelèctrics són aquells sensors que actuen tancant o obrint el circuit depenent de la intensitat de llum que reben.
El sistema es compon d'un sistema emissor encarregat d'emetre la llum i un sistema receptor, encarregat de gestionar la seva funció segons la llum rebuda.
Podem trobar diversos tipus de sensors fotoelèctrics encara que podem dividir-los en diversos grups més genèrics, fotocèl·lula de barrera (A), Autoreflexivas (B) i de reflexives amb reflector (C).

El sensor de barrera és possiblement un dels sensors més utilitzats a causa de la seva senzillesa d'ús, fàcil instal·lació i el seu fiable funcionament.
El seu funcionament és senzill, l'emissor es col·loca en línia amb el receptor quedant un en front de l'altre. Gràcies a està distribució aspectes externs com la brutícia, pols, humitat afectin en menor mesura a la seva funcionament.
Aquest tipus de sensors de barrera tenen un abast di detecció molt més gran a la resta, cal dir que es tracta d'un emissor i un receptor aquest tipus de sensors no són capaços de detectar colors en objectes com poden fer altres sensors i cal tenir en compte que aquests sensors emeten una llum que és captada per l'emissor, si en traspassar la barrera ho fem amb un objecte transparent o translúcid no serà activat, ja que el feix de llum aconseguirà travessar l'objecte, per tant sol is vàlid per a objectes amb un alt grau d'opacitat.
Aquest tipus de sensors són molt utilitzats en sistemes de seguretat i automatització, per exemple obrir o tancar una barrera o porta, activar una alarma, etc.
En estar enfrontats, l'emissor emet un feix de llum al receptor, si el receptor està rebent el feix de llum estarà en mode espera per actuar. En quan un objecte passi entre l'emissor i el receptor tallant la visió directa

Es tracta d'un dels models més econòmics de detectors per fotocèl·lula, però en contra és un dels menys recomanats en situacions amb molta humitat o llocs amb molta pols o brutícia. La distància de recepció també es be escurçada a diferència dels de barrera, de manera que no tenen tant abast de detecció. Aquest factor està lligat directament amb el color de l'objecte, ja que la llum emesa ha rebotar sobre el, no tindràel mateix índex de reflexió un objecte de color negre (que absorbeix la llum) a un objecte blanc (que rebota la llum), per tant, objectes de colors clars seran millor detectats amb una fotocèl·lula autoreflexiva.
Aquest tipus de sensors a diferència dels de barrera, el seu emissor i receptor es troben en un únic dispositiu. L'emissor emet la llum sobre l'objecte, en arribar la llum a l'objecte aquesta rebota i és recepcionada pel receptor, que serà l'encarregat d'executar l'acció, com aturar una cinta, sumar una unitat, accionar un mecanisme, etc.
En tractar-se d'un sol dispositiu seva instal·lació es veu minimitzada, ja que només és necessari alimentar un punt, a diferència del de barrera que són dos punts. Són ideals per a instal·lacions on és complicat o no hi ha espai per col·locar el dispositiu receptor.
Aquest tipus de fotocèl·lules les podem dividir en 3 grups,fotocèl·lules autoreflexivas estàndards o sense supressió de fons, fotocèl·lules autoreflexivas amb supressió de fons (BGS, Background Suppression) i fotocèl·lules autoreflexivas de primer pla (FGS, Foreground Suppression)

• Fotocèl·lules autoreflexives o sense supressió de fons (les estàndards) són aquelles que la seva distància de detecció es veu afectada pel color de l'objecte detectat. A conseqüència d'aquest petit inconvenient eshan millorat aquests sensors creant dues variants, amb supressió de fons i amb supressió de primer pla.
• Fotocèl·lules autoreflexives o amb supressió de fons treballen de la mateixa manera que les anteriors, però a més utilitzen diverses triangulacions de la llum per calcular la posició exacta en què es troba l'objecte. Gràcies a aquestes triangulacions el sensor és capaç d'ignorar qualsevol objecte que pugui estar darrere ipueda interferir en la detecció, de manera que no es veuen tan afectats per colors més clars, formes o brillantors de l'objecte.
• Fotocèl·lules autoreflexives amb supressió en primer pla, són aquelles que funcionen igual que les de supressió de fons, però se centra en la superfície del fons, ajustant la zona de detecció a aquesta distància. Bàsicament, el que fa el sensor és centrar-se en el fons i detectarà qualsevol objecte quees situï sobre aquest fons, per exemple, és el sistema utilitzat per a la detecció d'objectes en una cinta transportadora o un altre tipus de superfície.

2.

A l'hora de calcular la vida útil d'una bateria serà necessari conèixer el nombre de cicles de càrrega que poden realitzar-se fins que la bateria no comenci a perdre la seva capacitat.
Dependrà del tipus de bateria aquests cicles de càrrega poden variar, sent les més comunes les bateries de mòbils, fabricades Li-Ion o Li-Po, que tenen una durada d'entre 300 a 500 cicles de càrrega segons model i fabricant.
Un cop superat esti límit notarem com la bateria perd durada de funcionament, arribant ha perdre fins a un 25% de la seva capacitat de càrrega.
Arribats a aquest punt caldrà avaluar un canvi de bateria.
Cal destacar que l'ús i els costums de càrrega poden afectar notablement en la durada de la bateria. Per exemple, factors com la calor, carregar la bateria diverses vegades al dia sense que està estigui gairebé esgotada, etc. veuran afectadesseva durada.
Per tant, per treure el màxim partit a la bateria hem de conèixer quan es realitza un cicle de càrrega complet, i intentar evitar un mal ús de càrrega, per augmentar la seva vida útil.
Es considera un cicle de càrrega quan la bateria s'ha descarregat o s'ha usat el seu 100% de càrrega.
Els fabricants aconsellen que la càrrega mai es faci per sota el 58% de bateria, ja que el voltatge de la bateria no baixaria tanto, de manera que es podria arribar a guanyar fins a 4000 cicles de càrrega.
Consells per augmentar la durada d'una bateria.

• Evitar la calor o el fred extrem o usos molt llargs del dispositiu.
• Carrega la bateria totes les vegades que puguis.
• Descarregar la bateria per complet de tant en tant.
• No deixis que la bateria s'esgoti del tot abans de la càrrega.

A continuació es mostra una taula amb elsdiferents voltatges (V), cicles de càrrega (C) i percentatge de bateria (B).

Dins dels sistemes de detecció podem trobar diferents tipus segons el seu funcionament, entre ells els més comuns:

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

Cada un dels tipus de sensors utilitzen mètodes de detecció diferents i cada un està recomanat segons situació.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.

Dins de l'àmplia gamma de piles del mercat podem diferenciar dos grans grups, les piles d'un sol ús i les piles recarregables.
Les piles d'un sol ús són aquelles que només permeten un sol ús i que quan s'esgoten no poden ser recarregades. Aquestes piles poden emmagatzemar la seva energia durant anys.

Les bateries recarregables són aquelles que poden ser recarregades un cop esgotades. Aquest tipus van perdent càrrega quan estan emmagatzemadas perdent fins a la seva tercera part de càrrega.

Piles No recarregables:

Les més típiques són les piles cilíndriques, encara que també podem trobar les quadrades o rectangulars, entre les quals trobarem segons la seva composició ja sigui alcalina, salina o liti.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Podem trobar diferents tipus de bateries,segons voltatge. Les més comuns les podem trobar de 1.2V i 3.7V

Com a últim apunt s'ha de tenir en tant que bateries de liti, Lipo, Life etc. causa de la seva composició s'hauran d'utilitzar carregadors específics.