Detector de fum autònom amb indicadors LED, pantalla LCD i alarma acústica

• Fotocèl·lules autoreflexives o sense supressió de fons (les estàndards) són aquelles que la seva distància de detecció es veu afectada pel color de l'objecte detectat. A conseqüència d'aquest petit inconvenient eshan millorat aquests sensors creant dues variants, amb supressió de fons i amb supressió de primer pla.
• Fotocèl·lules autoreflexives o amb supressió de fons treballen de la mateixa manera que les anteriors, però a més utilitzen diverses triangulacions de la llum per calcular la posició exacta en què es troba l'objecte. Gràcies a aquestes triangulacions el sensor és capaç d'ignorar qualsevol objecte que pugui estar darrere ipueda interferir en la detecció, de manera que no es veuen tan afectats per colors més clars, formes o brillantors de l'objecte.
• Fotocèl·lules autoreflexives amb supressió en primer pla, són aquelles que funcionen igual que les de supressió de fons, però se centra en la superfície del fons, ajustant la zona de detecció a aquesta distància. Bàsicament, el que fa el sensor és centrar-se en el fons i detectarà qualsevol objecte quees situï sobre aquest fons, per exemple, és el sistema utilitzat per a la detecció d'objectes en una cinta transportadora o un altre tipus de superfície.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Un cicle de càrrega és el procés d'utilitzar el 100% de la capacitat de la bateria. La vida útil es mesura en cicles abans que la capacitat baixi del 80%.

Detall i vida útil

Es recomana mantenir la càrrega entre el 20% i el 80% per optimitzar la química interna.

Avantatges

Menys calor i major estabilitat estructural de les cel·les.

Nota: Eviteu temperatures extremes.

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.

1. Ànode
2. Càtode

1. Lent/encapsulat epòxic (càpsula plàstica).
2. Contacte metàl·lic (fil conductor).
3. Cavitat reflectora (copa reflectora).
4. Terminació del semiconductor.
5. Enclusa.
6. Plaqueta.
7. Conjunt d'enclusa i plaqueta que substitueixen el filament.
8. Vora plana.