Detector de fum intel·ligent WiFi compatible amb Google Home, Alexa i IFTTT

Són iguals a les fotocèl·lules autoreflexives, el seu emissor i receptor es troben en un únic dispositiu, minimitzant així el seu temps d'instal·lació, ja que no és necessari alimentar un mòdul emissor i un mòdul receptor. Una altra dels avantatges d'aquests tipus de fotocèl·lules és que gràcies al seu reflector es poden aconseguir distàncies de detecció bastant llargues, tot i així, no arriben a l'abast que poden aconseguir les de tipus barrera.

El seu funcionament és senzill i segurament l'has pogut veure instal·lat en ascensors o portes de pàrquing.

El dispositiu emet un raig de llum cap a un reflector, aquest reflector rebota la llum de nou cap a l'emissor, que serà l'encarregat de realitzar l'acció.

A diferència de les cèl·lules de detecció autoreflexives no es guien pel color de l'objecte, sinó pel seu grau d'opacitat. El mòdul emet un feix de llum cap a un reflector, aquest reflector rebota la llum i la rep de nou el receptor, si es creua un objecte entre el reflector i l'emissor la llum es veu tallada per l'objecte i el receptor no rep la llum.

Si pel contrari l'objecte fos transparent o translúcid deixaria passar aquest feix de llum i la fotocèl·lula no detectaria l'objecte.

Igualment pot passar amb objectes brillants o polits, aquests poden arribar a actuar com el reflector, emetent la llum de retorn, és per això que és necessari avaluar abans quin tipus de fotocèl·lula instal·lar segons el cas i l'objecte a detectar. Per evitar això, existeixen un tipus de cèl·lules que disposen d'un filtre polaritzat, que ajuden a atenuar aquest reflex i minimitzen el possible error de detecció.

Gràcies a aquest tipus de fotocèl·lules amb polarització és possible que es detectin objectes gairebé trasparents o objectes brillants que puguin emetre reflexos no desitjats.

Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.

La tecnologia Wifi es tracta d'un mecanisme de comunicació entre dispositius utilitzant la tecnologia sense fils sense necessitat de connectar cables. Aquesta tecnologia permet connectar dispositius com ara ordinadors, portàtils, mòbils etc ... a Internet o comunicar-se entre els propis dispositius.

Les aplicacions poden ser diverses, entre les més comuns es troben els punts d'accés, ideals per donar senyal i compartir una connexió a diversos dispositius. És la configuració típica d'un usuari domèstic.
Repetidor, ideal per repetir un senyal feble i amplificar.

La potència i abast entre els dispositius depèn bàsicament de l'antena i el seu maquinari.

Els senyals wifi treballen sota una normativa estàndard unificada, l'estàndard que en el qual es basa és l'IEE 802.11. Entre elles es troba Els estàndards IEEE 802.11b, IEEE 802.11ge i IEEE 802.11n, que treballen a 11 Mbit/s, 54 Mbit/s i 300 Mbit/s, respectivament.
Es tracta d'un protocol estandarditzat qualsevol dispositiu amb aquesta tecnologia pot connectar-se a un altre amb la mateixa tecnologia, sent així un tipus de connexió universal.

La xarxes Wifi es caracteritzen per la facilitat i comoditat de realitzar connexions en una infraestructura, ja que no cal fer tirades de cable de xarxa.
A més permeten connectar multitud de dispositius a un mateix node.

Els sensors fotoelèctrics són aquells sensors que actuen tancant o obrint el circuit depenent de la intensitat de llum que reben.
El sistema es compon d'un sistema emissor encarregat d'emetre la llum i un sistema receptor, encarregat de gestionar la seva funció segons la llum rebuda.
Podem trobar diversos tipus de sensors fotoelèctrics encara que podem dividir-los en diversos grups més genèrics, fotocèl·lula de barrera (A), Autoreflexivas (B) i de reflexives amb reflector (C).

Es tracta d'un dels models més econòmics de detectors per fotocèl·lula, però en contra és un dels menys recomanats en situacions amb molta humitat o llocs amb molta pols o brutícia. La distància de recepció també es be escurçada a diferència dels de barrera, de manera que no tenen tant abast de detecció. Aquest factor està lligat directament amb el color de l'objecte, ja que la llum emesa ha rebotar sobre el, no tindràel mateix índex de reflexió un objecte de color negre (que absorbeix la llum) a un objecte blanc (que rebota la llum), per tant, objectes de colors clars seran millor detectats amb una fotocèl·lula autoreflexiva.
Aquest tipus de sensors a diferència dels de barrera, el seu emissor i receptor es troben en un únic dispositiu. L'emissor emet la llum sobre l'objecte, en arribar la llum a l'objecte aquesta rebota i és recepcionada pel receptor, que serà l'encarregat d'executar l'acció, com aturar una cinta, sumar una unitat, accionar un mecanisme, etc.
En tractar-se d'un sol dispositiu seva instal·lació es veu minimitzada, ja que només és necessari alimentar un punt, a diferència del de barrera que són dos punts. Són ideals per a instal·lacions on és complicat o no hi ha espai per col·locar el dispositiu receptor.
Aquest tipus de fotocèl·lules les podem dividir en 3 grups,fotocèl·lules autoreflexivas estàndards o sense supressió de fons, fotocèl·lules autoreflexivas amb supressió de fons (BGS, Background Suppression) i fotocèl·lules autoreflexivas de primer pla (FGS, Foreground Suppression)

• Fotocèl·lules autoreflexives o sense supressió de fons (les estàndards) són aquelles que la seva distància de detecció es veu afectada pel color de l'objecte detectat. A conseqüència d'aquest petit inconvenient eshan millorat aquests sensors creant dues variants, amb supressió de fons i amb supressió de primer pla.
• Fotocèl·lules autoreflexives o amb supressió de fons treballen de la mateixa manera que les anteriors, però a més utilitzen diverses triangulacions de la llum per calcular la posició exacta en què es troba l'objecte. Gràcies a aquestes triangulacions el sensor és capaç d'ignorar qualsevol objecte que pugui estar darrere ipueda interferir en la detecció, de manera que no es veuen tan afectats per colors més clars, formes o brillantors de l'objecte.
• Fotocèl·lules autoreflexives amb supressió en primer pla, són aquelles que funcionen igual que les de supressió de fons, però se centra en la superfície del fons, ajustant la zona de detecció a aquesta distància. Bàsicament, el que fa el sensor és centrar-se en el fons i detectarà qualsevol objecte quees situï sobre aquest fons, per exemple, és el sistema utilitzat per a la detecció d'objectes en una cinta transportadora o un altre tipus de superfície.

Dins dels sistemes de detecció podem trobar diferents tipus segons el seu funcionament, entre ells els més comuns:

1. Sensors infrarojos.
2. Sensors de vibració.
3. Sensors foto elèctrics.
4. Sensors d'ultrasons.
5. Sensors acústics.

Cada un dels tipus de sensors utilitzen mètodes de detecció diferents i cada un està recomanat segons situació.

1. Els sensors per infrarrojos, són un dels tipus més usats, gràcies a la seva fiable funcionament i instal·lació, ja que podem trobar aquest tipus de sensors cablejats i sense fil.
   El sensor per infrarojos disposa d'un fototransistor capaç de detectar la radiació electromagnètica infraroja emesa per un cos, aquest tipus de radiació no és visible per l'ull humà. Un canvi de radiació en el seu perímetre activarà el relé i procedirà a enviar una senyal d'alarma.
   Dins d'aquests, hi ha dos models, sensor infrarojos passiu, el qual només disposa d'un fototransistor i els actius, que disposen d'un emissor i un receptor.
2. Els sensors de vibració són utilitzats majoritàriament en sistemes de seguretat, com ara sensors de finestres. alarmes de cotxe etc.
   El seu funcionament es basa en un acceleròmetre, a través d'un sensor piezoelèctric. Aquest tipus de sensordegut el seu material de construcció permet detectar canvis i pressió a l'emetre una càrrega elèctrica.
3. Els sensors foto elèctrics, es tracta dels sensors que utilitzen raigs foto elèctrics, normalment s'utilitza un emissor i un receptor, són utilitzats comunament en sistemes de portes automàtiques, portes d'ascensors, cadenes de producció etc.
4. Els sensors per ultrasons són aquells que emeten un senyal acústicsobre els 30 khz, senyal que no és apreciada per l'ésser humà. Aquest senyal o ona es propaga per l'espai, parets, objectes, portes etc. un cop el senyal s'ha propagat s'activa el sensor i qualsevol canvi farà accionar el sensor.
   També s'utilitzen aquests tipus de sensors en dispositius que requereixin mesurar distàncies i detectar objectes.
5. Sensors acústics, són aquells que poden detectar el senyal emès per qualsevolobjecte i són capaços de detectar les pressions que emeten les ones acústiques, com ara el soroll dels vidres a trencar una finestra.

La paraula LED que és l'acrònim de Light Emitting Diode (Díode emissor de llum) és un component optoelectrònic passiu que es caracteritza per la seva versatilitat, adoptant multitud de formes i integrant-se en multitud d'elements òptics, des de pantalles fins a bombetes i fins i tot flaixos fotogràfics.

Una de les seves millors característiques és el seu baix consum, així com el seu major temps de vida, la seva durabilitat que resisteix perfectament gairebé qualsevol tipus de vibració, a més de la baixa emissió de calor.

A l'esquema:

1. Ànode
2. Càtode

1. Lent/encapsulat epòxic (càpsula plàstica).
2. Contacte metàl·lic (fil conductor).
3. Cavitat reflectora (copa reflectora).
4. Terminació del semiconductor.
5. Enclusa.
6. Plaqueta.
7. Conjunt d'enclusa i plaqueta que substitueixen el filament.
8. Vora plana.

El sensor de barrera és possiblement un dels sensors més utilitzats a causa de la seva senzillesa d'ús, fàcil instal·lació i el seu fiable funcionament.
El seu funcionament és senzill, l'emissor es col·loca en línia amb el receptor quedant un en front de l'altre. Gràcies a està distribució aspectes externs com la brutícia, pols, humitat afectin en menor mesura a la seva funcionament.
Aquest tipus de sensors de barrera tenen un abast di detecció molt més gran a la resta, cal dir que es tracta d'un emissor i un receptor aquest tipus de sensors no són capaços de detectar colors en objectes com poden fer altres sensors i cal tenir en compte que aquests sensors emeten una llum que és captada per l'emissor, si en traspassar la barrera ho fem amb un objecte transparent o translúcid no serà activat, ja que el feix de llum aconseguirà travessar l'objecte, per tant sol is vàlid per a objectes amb un alt grau d'opacitat.
Aquest tipus de sensors són molt utilitzats en sistemes de seguretat i automatització, per exemple obrir o tancar una barrera o porta, activar una alarma, etc.
En estar enfrontats, l'emissor emet un feix de llum al receptor, si el receptor està rebent el feix de llum estarà en mode espera per actuar. En quan un objecte passi entre l'emissor i el receptor tallant la visió directa