El DIN és un estàndard que ha estat desenvolupat per l'"Deutsches Institut für Normung" (es podria anomenar l'organisme nacional de normalització a Alemanya). El DIN està orientat a molts sectors, però hem intentat centrar-nos en el DIN orientat a l'electrònica i informàtica. En el cas dels Racks, vol dir que compleix amb la normativa alemanya sobre Racks i és estandarditzat amb la normativa DIN 41.494-7.

Podem definir els formats de paper segons les seves mesures i aquestes es defineixen amb un estàndard ISO 216, que al seu torn inclou la norma DIN 476. Això és vàlid en la major part del món. Hi ha infinitat de mesures per al paper, però les més utilitzades són la Sèrie A i en menor mesura la Sèrie B.

Dins de la Sèrie A, el format més utilitzat és l'A4 (210x297mm) o també denominat "foli", utilitzat en la majoria d'impressores i fotocopiadoras.

La Sèrie B es defineix per obtenir mides intermedis de la Sèrie A. Per exemple, el B4 és la mida intermedi entre l'A3 i l'A4.

Es tracta de dos tipus de contactes molt utilitzats en instal·lacions i circuits elèctrics. Distingir la diferència d'aquests dos tipus és molt senzill.

• Un contacte del tipus NO (normalment obert) és aquell que no deixa passar el corrent mentre el mateix o el dispositiu es troben en mode de repòs o d'espera. El contacte més comú de tipus NO és ara els interruptors de casa, que romanen oberts (sense tancarcircuit) fins que no es prem l'interruptor.
• Els contactes tipus NC (normalment tancat) són tot el contrari al contacte NO, aquests deixen passar el corrent mentre estan en espera o en repòs de ser accionats. Un exemple seria la d'un relé tèrmic de protecció d'un motor, el qual roman tancat mentre hi hagi voltatge.

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.