Interruptor sensor cèlu·la fotoeléctrica PNP NO 10-36VDC M12 1m reflector

Són iguals a les fotocèl·lules autoreflexives, el seu emissor i receptor es troben en un únic dispositiu, minimitzant així el seu temps d'instal·lació, ja que no és necessari alimentar un mòdul emissor i un mòdul receptor. Una altra dels avantatges d'aquests tipus de fotocèl·lules és que gràcies al seu reflector es poden aconseguir distàncies de detecció bastant llargues, tot i així, no arriben a l'abast que poden aconseguir les de tipus barrera.

El seu funcionament és senzill i segurament l'has pogut veure instal·lat en ascensors o portes de pàrquing.

El dispositiu emet un raig de llum cap a un reflector, aquest reflector rebota la llum de nou cap a l'emissor, que serà l'encarregat de realitzar l'acció.

A diferència de les cèl·lules de detecció autoreflexives no es guien pel color de l'objecte, sinó pel seu grau d'opacitat. El mòdul emet un feix de llum cap a un reflector, aquest reflector rebota la llum i la rep de nou el receptor, si es creua un objecte entre el reflector i l'emissor la llum es veu tallada per l'objecte i el receptor no rep la llum.

Si pel contrari l'objecte fos transparent o translúcid deixaria passar aquest feix de llum i la fotocèl·lula no detectaria l'objecte.

Igualment pot passar amb objectes brillants o polits, aquests poden arribar a actuar com el reflector, emetent la llum de retorn, és per això que és necessari avaluar abans quin tipus de fotocèl·lula instal·lar segons el cas i l'objecte a detectar. Per evitar això, existeixen un tipus de cèl·lules que disposen d'un filtre polaritzat, que ajuden a atenuar aquest reflex i minimitzen el possible error de detecció.

Gràcies a aquest tipus de fotocèl·lules amb polarització és possible que es detectin objectes gairebé trasparents o objectes brillants que puguin emetre reflexos no desitjats.

Si parlem d'automatització industrial ens trobarem amb diferents termes relacionats amb el disseny del circuit intern i el tipus de transmissor. PNP i NPN són dos transistors d'unió bipolar o anomenats (BJTs). Aquests transistors que són controlats mitjançant corrent permeten bàsicament l'amplificació de la mateixa a través del circuit. Tots dos PNP i NPN tenen la mateixa funció, proporcionen amplificació de la correntet i/o de commutació. L'única diferència entre ells és la forma en la qual el corrent o energia s'assigna a cadascun dels seus connectors.

• PNP (sinking o Pointing iN Proudly) és un dels tipus de transistors més utilitzats en circuits elèctrics, aquest tipus de transistor es diferencia que rep voltatge positiva en el seu terminal emissor i voltatge negatiu en el seu terminal base. El voltatge positiu a l'emissor permet queel corrent flueixi des de l'emissor al col·lector, ja que hi ha corrent negativa a la base. A mesura que el voltatge baixa des de la base el transistor està encès i condueix a través de l'alimentació en la càrrega de sortida.
• NPN (Sourcing o Not Pointing iN) és un altre transistor, a diferència del PNP és més ràpid en la commutació, ja que treballa amb referència 0V, disposa de menor immunitat al soroll i una menor caiguda de tensió. Aquest tipus de transistor treballa de manera totalment oposada al PNP. El transistor NPN rep voltatge positiu en el terminal del col·lector. Aquest voltatge positiu permet que el corrent flueixi a través del col·lector a l'emissor, en haver suficient voltatge base per encendre el transistor. A mesura que el corrent augmenta a la base, el transistor s'activa cada vegada més fins que es condueix completament des del col·lector a l'emissor i enciende el circuit. Passa el contrari quan el voltatge disminueix de la base, fins que el corrent és tan baixa que el transistor ja no condueix a través del col·lector a l'emissor i s'apaga.

Es tracta d'un dels models més econòmics de detectors per fotocèl·lula, però en contra és un dels menys recomanats en situacions amb molta humitat o llocs amb molta pols o brutícia. La distància de recepció també es be escurçada a diferència dels de barrera, de manera que no tenen tant abast de detecció. Aquest factor està lligat directament amb el color de l'objecte, ja que la llum emesa ha rebotar sobre el, no tindràel mateix índex de reflexió un objecte de color negre (que absorbeix la llum) a un objecte blanc (que rebota la llum), per tant, objectes de colors clars seran millor detectats amb una fotocèl·lula autoreflexiva.
Aquest tipus de sensors a diferència dels de barrera, el seu emissor i receptor es troben en un únic dispositiu. L'emissor emet la llum sobre l'objecte, en arribar la llum a l'objecte aquesta rebota i és recepcionada pel receptor, que serà l'encarregat d'executar l'acció, com aturar una cinta, sumar una unitat, accionar un mecanisme, etc.
En tractar-se d'un sol dispositiu seva instal·lació es veu minimitzada, ja que només és necessari alimentar un punt, a diferència del de barrera que són dos punts. Són ideals per a instal·lacions on és complicat o no hi ha espai per col·locar el dispositiu receptor.
Aquest tipus de fotocèl·lules les podem dividir en 3 grups,fotocèl·lules autoreflexivas estàndards o sense supressió de fons, fotocèl·lules autoreflexivas amb supressió de fons (BGS, Background Suppression) i fotocèl·lules autoreflexivas de primer pla (FGS, Foreground Suppression)

• Fotocèl·lules autoreflexives o sense supressió de fons (les estàndards) són aquelles que la seva distància de detecció es veu afectada pel color de l'objecte detectat. A conseqüència d'aquest petit inconvenient eshan millorat aquests sensors creant dues variants, amb supressió de fons i amb supressió de primer pla.
• Fotocèl·lules autoreflexives o amb supressió de fons treballen de la mateixa manera que les anteriors, però a més utilitzen diverses triangulacions de la llum per calcular la posició exacta en què es troba l'objecte. Gràcies a aquestes triangulacions el sensor és capaç d'ignorar qualsevol objecte que pugui estar darrere ipueda interferir en la detecció, de manera que no es veuen tan afectats per colors més clars, formes o brillantors de l'objecte.
• Fotocèl·lules autoreflexives amb supressió en primer pla, són aquelles que funcionen igual que les de supressió de fons, però se centra en la superfície del fons, ajustant la zona de detecció a aquesta distància. Bàsicament, el que fa el sensor és centrar-se en el fons i detectarà qualsevol objecte quees situï sobre aquest fons, per exemple, és el sistema utilitzat per a la detecció d'objectes en una cinta transportadora o un altre tipus de superfície.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

Es tracta de dos tipus de contactes molt utilitzats en instal·lacions i circuits elèctrics. Distingir la diferència d'aquests dos tipus és molt senzill.

• Un contacte del tipus NO (normalment obert) és aquell que no deixa passar el corrent mentre el mateix o el dispositiu es troben en mode de repòs o d'espera. El contacte més comú de tipus NO és ara els interruptors de casa, que romanen oberts (sense tancarcircuit) fins que no es prem l'interruptor.
• Els contactes tipus NC (normalment tancat) són tot el contrari al contacte NO, aquests deixen passar el corrent mentre estan en espera o en repòs de ser accionats. Un exemple seria la d'un relé tèrmic de protecció d'un motor, el qual roman tancat mentre hi hagi voltatge.

Els sensors fotoelèctrics són aquells sensors que actuen tancant o obrint el circuit depenent de la intensitat de llum que reben.
El sistema es compon d'un sistema emissor encarregat d'emetre la llum i un sistema receptor, encarregat de gestionar la seva funció segons la llum rebuda.
Podem trobar diversos tipus de sensors fotoelèctrics encara que podem dividir-los en diversos grups més genèrics, fotocèl·lula de barrera (A), Autoreflexivas (B) i de reflexives amb reflector (C).

El sensor de barrera és possiblement un dels sensors més utilitzats a causa de la seva senzillesa d'ús, fàcil instal·lació i el seu fiable funcionament.
El seu funcionament és senzill, l'emissor es col·loca en línia amb el receptor quedant un en front de l'altre. Gràcies a està distribució aspectes externs com la brutícia, pols, humitat afectin en menor mesura a la seva funcionament.
Aquest tipus de sensors de barrera tenen un abast di detecció molt més gran a la resta, cal dir que es tracta d'un emissor i un receptor aquest tipus de sensors no són capaços de detectar colors en objectes com poden fer altres sensors i cal tenir en compte que aquests sensors emeten una llum que és captada per l'emissor, si en traspassar la barrera ho fem amb un objecte transparent o translúcid no serà activat, ja que el feix de llum aconseguirà travessar l'objecte, per tant sol is vàlid per a objectes amb un alt grau d'opacitat.
Aquest tipus de sensors són molt utilitzats en sistemes de seguretat i automatització, per exemple obrir o tancar una barrera o porta, activar una alarma, etc.
En estar enfrontats, l'emissor emet un feix de llum al receptor, si el receptor està rebent el feix de llum estarà en mode espera per actuar. En quan un objecte passi entre l'emissor i el receptor tallant la visió directa