El lumen (símbol: lm) és la unitat del Sistema Internacional de Mesures per mesurar el flux lluminós, una mesura de la potència lluminosa emesa per la font. El flux lluminós es diferencia del flux radiant en què el primer contempla la sensibilitat variable del ull humà a les diferents longituds d'ona de la llum i l'últim involucra tota la radiació electromagnètica emesa per la font segons les lleis de Wien i de Stefan-Boltzmann sense considerar si tal radiació és visible o no. 1 lm = 1 cd. sr = 1 lx. m2

Quan parlem de la protecció IP (International Protection) fem referència a un estàndard internacional (IEC 60529) que classifica la capacitat de protecció davant agents externs, sòlids o líquids, que té un component o dispositiu electrònic; tires de leds, controladors, mesuradors, càmeres de seguretat, etc.

Aquest estàndard ha estat dissenyat per a classificar d'una manera alfa-numèrica els diferents graus de protecció. La seva nomenclatura comença amb IP seguit de dos valors numèrics.

- Exemple IP68:

El primer valor oscil·la del 0 al 6 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents sòlids. En aquest cas, protecció fort contra la pols.

El segon valor oscil·la entre el 0 i el 8 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents líquids. En aquest cas la immersió completa i perllongada en el temps que especifiqui el fabricant.

En resum, podríem dir que quan més gran és el nombre IP més gran és la protecció del dispositiu.

En el següent quadre podem veure les diferents proteccions IP del mercat actual.

IPXX	Primera xifra (IPxx)	Segona xifra (IPxx)
0	Sense protecció.	Sense protecció.
1	Protecció contra l'entrada d’elements de > 50 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig vertical d'aigua.
2	Protecció contra l'entrada d’elements de > 12,5 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig inclinat de l’aigua, màxim 15°.
3	Protecció contra l'entrada d’elements de > 2,5 mm de diàmetre.	Protecció contra l'aigua projectada desde qualsevol direcció, màxim 60°.
4	Protecció contra l'entrada d’elements de > 1 mm de diàmetre.	Protecció contra esquitxades d'aigua en qualsevol direcció.
5	L'entrada de pols no pot evitar-se, però la quantitat que penetra permet el correcte funcionament.	Protecció contra dolls d'aigua.
6	Protecció contra la pols (estanca a la pols).	Protecció contra forts dolls d'aigua.
7		Protecció contra la immersió completa a 1 metre durant 30 minuts.
8		Protecció contra la immersió completa i perllongada.

Dins de l'àmplia gamma de piles del mercat podem diferenciar dos grans grups, les piles d'un sol ús i les piles recarregables.
Les piles d'un sol ús són aquelles que només permeten un sol ús i que quan s'esgoten no poden ser recarregades. Aquestes piles poden emmagatzemar la seva energia durant anys.

Les bateries recarregables són aquelles que poden ser recarregades un cop esgotades. Aquest tipus van perdent càrrega quan estan emmagatzemadas perdent fins a la seva tercera part de càrrega.

Piles No recarregables:

Les més típiques són les piles cilíndriques, encara que també podem trobar les quadrades o rectangulars, entre les quals trobarem segons la seva composició ja sigui alcalina, salina o liti.

1. Piles cilíndriques:
   • Piles alcalines: Són les més comunes, estan compostes de zinc com a ànode i diòxid de manganès (MnO2) com a càtode. Les més comunés són del tipus AA (LR6), AAA (LR03), AAAA (LR61), C (LR14), D (LR20), N (LR1), A23 (8LR932).
   • Piles salines: Aquest tipus de piles està en desús, són més barates però tenen menys capacitat. Estan compostes de zinc i carboni. Les més comunes: AA (R6), AAA (R03), C (R14), D (R20),, N (R1), per diferenciar-les podem veure que la seva referència manca de la lletra L, per exemple, R6 és salina i LR6 és alcalina.
   • Piles de Liti: Es caracterizan per la seva capacitat de treball, capaços de treballar en temperatures de -30º a 70º i tenen una autodescàrrega molt baixa, fins a 1% en un any.
   Dins d'elles, segons composició podem trobar: Disulfur de Ferro-Liti, Liti-clorur de tionil i Diòxid de Manganès-liti.
2. Piles rectangulars:
   S'utilitzen en sistemes d'il·luminació majoritàriament, el seu voltatge sol superar els 4,5 volts.
   • piles reclars alcalines: Les més comunes, pila de petaca (3LR12), PP3 (6LR61), piles de llanternes (4LR25).
   • Piles rectangulars salines: Les més comunes: PP6 (6F50-2), PP9 (6F100).
   • Piles rectangulars Liti: Les més estan compostes de diòxid de manganès-Liti com clorur de tionil-Liti, amb voltatges de 9 Volts.
Bateries recarregables:

Aquest tipus de bateries poden ser recarregades moltes vegades, la seva preus queo és més gran, però a la llarga l'estalvi és significatiu.

Dins d'aquest tipus podem trobar 3 grans grups.
3. Bateries de NiCd (níquel-cadmi): Aquest tipus de bateries recarregables estan sent substituïdes per nous models com les bateries de liti o la NiMh, de manera que amb el temps cauran en desús.
   El seu efecte memòria juntament amb la seva alta contaminació fan que aquest tipus de bateries deixin d'usar-se. El seu cicle de càrrega és di uns 2000 cicles.
4. Bateries NiMh (níquel-metall hidrur): No tenen tot just efecte memòria. Són capaços es subministrar més càrrega, de manera que duren més, però no estan recomanades per a dispositius que requereixin un ús molt continuat, com pot ser un motor etc. ja que la seva taxa d'auto descàrrega alta. Són ideals per a dispositius tipus comandaments a distància, càmeres, MP3 etc. El seu cicle de càrrega és d'uns 500-1200 cicles.
5. Bateríes de Li-ió (ions de liti): Són les més usades actualment i són presents a la majoria de dispositius quotidians. El la majoria d'aspectes aquest tipus de bateries tenen característiques molt superiors a les NiCd o NiMH, amb una taxa d'auto descàrrega baixa les fan més duradores que les anteriors, però a un cost superior. El seu cicle de càrrega és d'uns 400-1200 cicles.

Podem trobar diferents tipus de bateries,segons voltatge. Les més comuns les podem trobar de 1.2V i 3.7V

Com a últim apunt s'ha de tenir en tant que bateries de liti, Lipo, Life etc. causa de la seva composició s'hauran d'utilitzar carregadors específics.

El material ABS (acrilonitril butadiè estirè) es tracta d'un tipus de termoplàstic molt resistent als impactes o cops.

La seva aplicacions són diverses, per exemple és un material molt utilitzat en la fabricació d'interiors o components de cotxes com motllures, així com en productes d'ús domèstic com joguines, eines, carcasses de dispositius elèctrics etc.

Una de les seves característiques més importants és la seva gran tenacidad en gairebé tot tipus de temperatures.

En tractar-se d'un material molt dur té bona resistència química, una baixa absorció d'aigua i una alta resistència a l'abrasió, on altres tipus de plàstics series més trencadissos.

Aquest tipus de material s'està fent molt famós en l'àmbit particular i molt utilitzat a causa del gran creixement en les vendes d'impressores 3D domèstiques, principal matèria primera d'impressióó al costat del PLA.

Identificació de l'ABS
Les parts que estan fabricades del material ABS han d'estar marcades d'acord amb la norma ISO 11469 (DIN 58840).