Els convertidors o inversors s'utilitzen per convertir el corrent de 12 o 24 volts (corrent contínua) de les bateries, en corrent de 220 volts (corrent altern). Per escollir un inversor es tindrà en compte la potència nominal i la potència pic de l'inversor. La potència nominal és la potència que pot proporcionar l'inversor en un funcionament i ús normal. Mentre que la potència pic és la que l'inversor podrà proporcionar durant un espai de temps curt. Els inversors d'ona modificada (a la foto el número 1) serveixen per a pràcticament tot tipus d'aparells tot i que en alguns d'alta tecnologia o càrregues inductives poden no funcionar, ja que l'ona es genera electrònicament. D'altra banda, els inversors d'ona sinusoïdal pura (a la foto el número 2) generen la mateixa ona que la que rebem a la llar. Els d'ona modificadóna però poden utilitzar-se amb tot tipus d'aparells respectant sempre la potència que sigui capaç de subministrar el model que hàgim comprat.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

La electroluminescència es tracta d'un fenomen òptic i elèctric. Aquesta llum emesa és la resposta del material quan entra en contacte amb un pas de corrent elèctric.

L'estructura típica d'un dispositiu electroluminescent OLED (Díode orgànic d'emissió de llum) es basa en una o diverses capes semiconductores orgàniques establertes entre dos elèctrodes.

Els materials orgànics poden ser molècules molt petites o polímers.

Si talléssim en vertical una tira electroluminescent ens trobaríem primer amb l'elèctrode negatiu o càtode, normalment de metall. A continuació ens trobem amb el material luminiscent (1) i seguit de l'elèctrode positiu o ànode (material conductor).Aquest conductor estaria recobert d'una capa protectora transparent (2).La combinació entre electrons i buits en un material, normalment un semiconductor, genera que aquests electrons alliberin la seva energia en forma de fotons. Aquests fotons són la llum (3) projectada i visible.

Les seves particularitats tècniques més importants són:

• Poden il·luminar grans superfícies.
• Il·luminació uniforme.
• Consum molt baix.
• Sense emissió de radiacions.
• Són de mides molt petites o plans.
• Flexibles.
• Poden funcionar tant en interior com exterior.
• És immune a vibracions.
• Existeixen de molts colors.

Les seves aplicacions més usuals són:

• Il·luminació per panells de vehicles o avions.
• Panells de teclats o bresques electrònics.
• Il·luminar fons de displays.
• Rètols, i pòsters o cartells publicitaris.
• Decoració de tot tipus.
• Senyals vials i armilles.