El lumen (símbol: lm) és la unitat del Sistema Internacional de Mesures per mesurar el flux lluminós, una mesura de la potència lluminosa emesa per la font. El flux lluminós es diferencia del flux radiant en què el primer contempla la sensibilitat variable del ull humà a les diferents longituds d'ona de la llum i l'últim involucra tota la radiació electromagnètica emesa per la font segons les lleis de Wien i de Stefan-Boltzmann sense considerar si tal radiació és visible o no. 1 lm = 1 cd. sr = 1 lx. m2

En connector o cable IEC amb una base (normalment de plàstic) i unes clavilles per connectar-se a la presa de corrent (endoll), si ajuntem aquestes dues coses aconseguiríem el nomenat SCHUKO que és el global de connector. El schuko no determina el tipus de connector. Aniria determinat per l'especificació de la International Electrotechnical Commission (IEC). Us deixem una petita mostra de Schukos a nivell internacional.

Quan parlem de la protecció IP (International Protection) fem referència a un estàndard internacional (IEC 60529) que classifica la capacitat de protecció davant agents externs, sòlids o líquids, que té un component o dispositiu electrònic; tires de leds, controladors, mesuradors, càmeres de seguretat, etc.

Aquest estàndard ha estat dissenyat per a classificar d'una manera alfa-numèrica els diferents graus de protecció. La seva nomenclatura comença amb IP seguit de dos valors numèrics.

- Exemple IP68:

El primer valor oscil·la del 0 al 6 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents sòlids. En aquest cas, protecció fort contra la pols.

El segon valor oscil·la entre el 0 i el 8 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents líquids. En aquest cas la immersió completa i perllongada en el temps que especifiqui el fabricant.

En resum, podríem dir que quan més gran és el nombre IP més gran és la protecció del dispositiu.

En el següent quadre podem veure les diferents proteccions IP del mercat actual.

IPXX	Primera xifra (IPxx)	Segona xifra (IPxx)
0	Sense protecció.	Sense protecció.
1	Protecció contra l'entrada d’elements de > 50 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig vertical d'aigua.
2	Protecció contra l'entrada d’elements de > 12,5 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig inclinat de l’aigua, màxim 15°.
3	Protecció contra l'entrada d’elements de > 2,5 mm de diàmetre.	Protecció contra l'aigua projectada desde qualsevol direcció, màxim 60°.
4	Protecció contra l'entrada d’elements de > 1 mm de diàmetre.	Protecció contra esquitxades d'aigua en qualsevol direcció.
5	L'entrada de pols no pot evitar-se, però la quantitat que penetra permet el correcte funcionament.	Protecció contra dolls d'aigua.
6	Protecció contra la pols (estanca a la pols).	Protecció contra forts dolls d'aigua.
7		Protecció contra la immersió completa a 1 metre durant 30 minuts.
8		Protecció contra la immersió completa i perllongada.

Dins dels diferents tipus de cables elèctrics podem trobar cables unifilars o multifilars. La diferència rau en el nombre de conductors que componen el cable. Els cables unifilars només contenen un únic cable conductor, mentre que els cables multifilars contenen més d'un. Cal no confondre multifilar (A) o monofilar (B) amb cable monopolar (C), bipolars (D) o multipolar (I). Els cables monopolars només tenen unúnic conductor, els cables bipolars tenen dos conductors, mentre que els cables multipolars tenen més de dos conductors. Val a dir, que un qualsevol cable unipolar, bipolar o multipolar pot ser unifilar o multifilar. En el cas dels cables unifilars parlarem de cables rígids, mentre que els cables multifilars seran flexibles.
A la següent taula es pot veure la diferència entre ells.

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

Els sensors de proximitat o de rang s'utilitzen en infinitat d'instal·lacions que requereixin una acció per la distància (D) d'un objecte.
Són utilitzats també en robòtica per controlar el desplaçament segons l'entorn, en instal·lacions motoritzades o domòtica, les aplicacions poden ser moltes i molt diferents.
Existeixen gran varietat de sensors de proximitat, entre ells els més comuns són els interruptors de posició, Sensors capacitius, sensors inductius, sensors fotoelèctrics on es requereix un emissor (E) i un receptor (R), sensors ultrasònics i sensors magnètics.
Cada un d'aquests sensors disposen de la mateixa funció, però cada un d'ells utilitza diferents sistemes per a la detecció, ja sigui per contacte, so, etc.
La seva capacitat de detecció varia segons el tipus de sensor, i poden variar d'mil·límetres a metres. podem ver aquests sensors en sistemes de neteja de sòls automàtics, barreres de seguretat, sensors posteriors d'aparcament per a cotxes, telèfons mòbils, etc.

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.