Un rack és un suport metàl·lic destinat a allotjar equipament electrònic, informàtic i de comunicacions. Les mesures per l'amplada estan normalitzades perquè siguin compatibles amb equipaments de la majoria de fabricants. També són anomenats bastidors, cabines, cabinets o armaris. Cada columna té forats a intervals regulars anomenats unitats rack U (A la imatge: 4) agrupats de tres en tres. L'altura (A la imatge:5) dels racks està normalitzada i les seves dimensions externes de 200 mm en 200 mm. Sent normal que hi hagi des 4U d'altura fins a 46/47U d'alçada. Tipus de Amplada (A la imatge: 7) Estàndard de 600 mm o 800 mm Tipus de fons (A la imatge: 6) La profunditat del bastidor no està normalitzada, ja que així s'atorga certa flexibilitat (A la imatge: 8) a l'equipament. Els més comuns són: - 450 mm - 600 mm - 800 mm - 900 mm - 1000 mm - 1200 mm Tipus d'Rack de 19 polzades Es poden trobar diversos tipus de rack de 19 polzades. Rack Mural (A la imatge: 2): Serveix per allotjar electrònica de xarxa. Són els més petits i van ancorats a paret. Rack de Peu (A la imatge: 1): Són utilitzats principalment per a servidors, SAIS i electrònica de xarxa. Open Rack (A la imatge: 3): Els Racks Open Rack són models que disposen només del'estructura, eliminant portes i altres complements.

UTP És el cable de parell trenat normal i se li referència per les sigles en anglès UTP (Unshiedld Twiested Parell/Parell Trenat no apantallat). Els majors avantatges d'aquest tipus de cable són el seu baix cost i la seva facilitat de maneig. Els seus majors desavantatges són una major taxa d'error respecte a un altre tipus de cable, així com les seves limitacions per treballar a distàncies elevades sense regeneració. FTP És un tipus de cable que es caracteriza per que cada un dels parells és trenat uniformement durant la seva creació. Es realitza un apantallament global de tots els parells mitjançant una làmina externa apantallante. Aquesta tècnica permet tenir característiques similars al cable apantallat. STP Es caracteritza per que cada parell es cobreix amb una malla metàl·lica, de la mateixa manera que els cables coaxials, i el conjunt de parells es recobreix amb una làmina apantallante. Es referència freqüentment amb les seves sigles en anglès STP (Shield Twisted Pair/Parell Trenat Apantallat)

Un connector IDC (insulation-displacement connector), connector IDT (insulation-displacement technology/termination) o connector per desplaçament de l'aïllant és un connector elèctric dissenyat per a ser connectat a un conductor (o conductors) d'un cable aïllat mitjançant un procés de connexió selectiu a través d'aïllament per mitjà d'una o diverses fulles afilades, evitant la necessitat de pelar la coberta del cable abans de connectar.El cable cinta (conegut també com a cable faixa o cable pla) està dissenyat per a ser usat en connectors IDC multi-contacte de tal manera que les connexions IDC poden fer alhora, estalviant temps en aplicacions on moltes connexions són necessàries. Aquests connectors no estan dissenyats per a ser reutilitzables, però es poden tornar a fer servir si es va amb compte en retirar el cable.

Cuando hablamos de RJ45 (“Registered Jack” 45) hacemos referencia a una interfaz de red de telecomunicaciones para la conexión de voz y equipos de datos cableados.

Este conector posee 8 pines o conexiones y puede tener una categoría específica dependiendo de la velocidad de transferencia y del ancho de banda (categoría 5e, 6, etc.)

La aplicación común es su uso en cables de red Ethernet bajo el estándar TIA/EIA-568-B que define la disposición de los pines (pinout), aunque también puede utilizarse para otras aplicaciones.

- Esquema de pines directo:

EIA-568A
Nº pin 1: BLANCO-VERDE
Nº pin 2: VERDE
Nº pin 3: BLANCO-NARANJA
Nº pin 4: AZUL
Nº pin 5: BLANCO-AZUL
Nº pin 6: NARANJA
Nº pin 7: BLANCO-MARRÓN
Nº pin 8: MARRÓN

EIA-568B
Nº pin 1: BLANCO-NARANJA
Nº pin 2: NARANJA
Nº pin 3: BLANCO-VERDE
Nº pin 4: AZUL
Nº pin 5: BLANCO-AZUL
Nº pin 6: VERDE
Nº pin 7: BLANCO-MARRÓN
Nº pin 8: MARRÓN

- Esquema de pines cruzado:

El cable cruzado tiene un extremo con el esquema EIA-568A y el otro EIA-568B.

Segons la qualitat i el tipus, els cables de xarxa es classifiquen en categories que ens permeten saber les seves característiques.

Les categories dels cables de xarxa més utilitzades són:

- Categoria 5
- Categoria 5e
- Categoria 6
- Categoria 6a
- Categoria 7

Com es pot veure, la categoria 5e (enhanced o millorada) i la categoria 6a (augmentada), són una millora de les categories 5 i 6, respectivament, on

s'ha millorat la velocitat i l'amplada de banda.

Com més alta és la categoria, major és la velocitat de transmissió de dades màxima, sent la distància màxima 100 metres segons el seu estàndard.

Pot observar una taula on es mostren les 5 categories, on V és la velocitat màxima, D és la distància màxima i MHz la freqüència a la que pot treballar.

Hi ha diverses altures d'armaris segons necessitats de la instal·lació, aquesta altura pot mesurar-se en unitats de rack (U).

Cada unitat de rack o U és la distància entre cada separació horitzontal per posar els diferents accessoris dins del rack. Aquesta distància és de 1.75 polzades que equivalen a 4.4445 cm d'alt.

Per exemple, si diem que un rack és de 8U entendrem que disposa de 8 unitats per instal·lar dispositiu oaccessoris de 4.44 cm d'alçada.

Normalment aquests accessoris, com safates, guies, regletes, etc. ocupen una unitat d'U (1U), però podem trobar-nos que altres dispositius o accessoris ocupin més unitats, com per exemple pot ser una caixa rack per instal·lar un PC, un SAI, etc. Val a dir, que també hi mitja unitat d'U (0,5U), en aquest cas, en una unitat de rack es podrien instal·lar dues accessoris.

Pel que sabint les unitats de rack que ocupen els dispositius que anem a instal·lar sabrem l'altura que necessitem per al nostre rack.

La mida de la unitat rack (O) està basada en l'especificació estàndard per als racks definida en EIA-310.