Un rack és un suport metàl·lic destinat a allotjar equipament electrònic, informàtic i de comunicacions. Les mesures per l'amplada estan normalitzades perquè siguin compatibles amb equipaments de la majoria de fabricants. També són anomenats bastidors, cabines, cabinets o armaris. Cada columna té forats a intervals regulars anomenats unitats rack U (A la imatge: 4) agrupats de tres en tres. L'altura (A la imatge:5) dels racks està normalitzada i les seves dimensions externes de 200 mm en 200 mm. Sent normal que hi hagi des 4U d'altura fins a 46/47U d'alçada. Tipus de Amplada (A la imatge: 7) Estàndard de 600 mm o 800 mm Tipus de fons (A la imatge: 6) La profunditat del bastidor no està normalitzada, ja que així s'atorga certa flexibilitat (A la imatge: 8) a l'equipament. Els més comuns són: - 450 mm - 600 mm - 800 mm - 900 mm - 1000 mm - 1200 mm Tipus d'Rack de 19 polzades Es poden trobar diversos tipus de rack de 19 polzades. Rack Mural (A la imatge: 2): Serveix per allotjar electrònica de xarxa. Són els més petits i van ancorats a paret. Rack de Peu (A la imatge: 1): Són utilitzats principalment per a servidors, SAIS i electrònica de xarxa. Open Rack (A la imatge: 3): Els Racks Open Rack són models que disposen només del'estructura, eliminant portes i altres complements.

Connector IEC és el nom comú per a un conjunt de tretze connectors d'alimentació elèctrica (denominats el connector en les especificacions) i tretze panells d'endoll (denominats l'entrada) definits per l'especificació IEC 60320 (anteriorment IEC 320) de la International Electrotechnical Commission ( IEC). Quan s'usa sense altres qualificadors, "connector IEC" en general es refereix específicament als connectors C13 i C14.

En connector o cable IEC amb una base (normalment de plàstic) i unes clavilles per connectar-se a la presa de corrent (endoll), si ajuntem aquestes dues coses aconseguiríem el nomenat SCHUKO que és el global de connector. El schuko no determina el tipus de connector. Aniria determinat per l'especificació de la International Electrotechnical Commission (IEC). Us deixem una petita mostra de Schukos a nivell internacional.

Dins dels diferents tipus de cables elèctrics podem trobar cables unifilars o multifilars. La diferència rau en el nombre de conductors que componen el cable. Els cables unifilars només contenen un únic cable conductor, mentre que els cables multifilars contenen més d'un. Cal no confondre multifilar (A) o monofilar (B) amb cable monopolar (C), bipolars (D) o multipolar (I). Els cables monopolars només tenen unúnic conductor, els cables bipolars tenen dos conductors, mentre que els cables multipolars tenen més de dos conductors. Val a dir, que un qualsevol cable unipolar, bipolar o multipolar pot ser unifilar o multifilar. En el cas dels cables unifilars parlarem de cables rígids, mentre que els cables multifilars seran flexibles.
A la següent taula es pot veure la diferència entre ells.

Com és comú en instal·lacions podem trobar un estàndard de colors en els cables elèctrics.

Ets normatives ajuden d'un simple cop d'ull entendre la connexió i la resolució de possibles avaries o fallades.

A continuació adjuntem la relació color/cable per a instal·lacions elèctriques.

1. El Cable de terra pot ser identificat de diverses maneres:
• Cable de color verd.
• Cable de color verd amb una línia de color groc.
• Cable sense aïllant.
2. El cable neutre serà de color blau.
3. El cable de la fase pot ser identificat de diverses maneres:
• Qualsevol color diferent al neutre o al de terra.
• Aïllant negre.
• Aïllant marró.
• Aïllant gris.