El lumen (símbol: lm) és la unitat del Sistema Internacional de Mesures per mesurar el flux lluminós, una mesura de la potència lluminosa emesa per la font. El flux lluminós es diferencia del flux radiant en què el primer contempla la sensibilitat variable del ull humà a les diferents longituds d'ona de la llum i l'últim involucra tota la radiació electromagnètica emesa per la font segons les lleis de Wien i de Stefan-Boltzmann sense considerar si tal radiació és visible o no. 1 lm = 1 cd. sr = 1 lx. m2

IP65 Encara que sembli molt complicat la nomenclatura dels estàndards IP només és una divisió en dos dígits, on cada dígit indica que és el que ha de complir per poder complir aquesta normativa. En el cas del primer dígit seria: 0 Sense protecció 1 L'element que s'ha d'utilitzar per a la prova (esfera de 50 mm de diàmetre) no ha d'arribar a entrar per complet. 2 L'element que s'ha d'utilitzar per a la prova (esfera de 12,5 mm de diàmetre) no ha d'arribar a entrar per complet. 3 L'element que s'ha d'utilitzar per a la prova (esfera de 2,5 mm de diàmetre) no ha d'entrar en el més mínim. 4 L'element que s'ha d'utilitzar per a la prova (esfera d'1 mm de diàmetre) no ha d'entrar en el més mínim. 5 L'entrada de pols no pot evitar-se, però el mateix no ha d'entrar en una quantitat tal que interfereixi amb el correcte funcionament de l'equipament. 6 El poltiu no ha d'entrar sota cap circumstància En el cas del segon dígit: Nivell Protecció davant Mètode de prova Resultats esperats 0 L'aigua entrarà en l'equipament en poc temps. 1 Es col·loca l'equipament en el seu lloc de treball habitual. No ha d'entrar l'aigua quan se la deixa caure, des de 200 mm d'alçada respecte de l'equip, durant 10 minuts (a raó de 3-5 mm³ per minut) 2 Es col·loca l'equipament en el seu lugar de treball habitual. No ha d'entrar l'aigua quan de la deixa caure, durant 10 minuts (a raó de 3-5 mm³ per minut). Aquesta prova es realitzarà quatre vegades a raó d'una per cada gir de 15 ° tant en sentit vertical com horitzontal, partint cada vegada de la posició normal de treball. 3 Es col·loca l'equipament en el seu lloc de treball habitual. No ha d'entrar l'aigua nebulitzada en un angle de fins a 60 ° a dreta i esquerra de lavertical a una mitjana de 10 litres per minut ia una pressió de 80-100kN/m² durant un temps que no sigui menor a 5 minuts. 4 Es col·loca l'equipament en el seu lloc de treball habitual. No ha d'entrar l'aigua llançada des de qualsevol angle a una mitjana de 10 litres per minut ia una pressió de 80-100kN/m² durant un temps que no sigui menor a 5 minuts. 5 Es col·loca l'equipament en el seu lloc de treball habitual. No ha d'entrar l'aiguallançada a raig (des de qualsevol angle) per mitjà d'un filtre de 6,3 mm de diàmetre, a una mitjana de 12,5 litres per minut ia una pressió de 30kN/m² durant un temps que no sigui menor a 3 minuts ia una distància no menor de 3 metres. 6 Es col·loca l'equipament en el seu lloc de treball habitual. No ha d'entrar l'aigua llançada a dojo (des de qualsevol angle) per mitjà d'un filtre de 12,5 mm de diàmetre, a una mitjana de 100 litres per minut ia una pressió de 100kN/m² durant no menys de 3 minuts ia una distància que no sigui menor de 3 metres. 7 L'objecte ha de suportar sense cap filtració la immersió completa a 1 metre durant 30 minuts. 8 L'equipament elèctric/electrònic ha de suportar (sense cap filtració) la immersió completa i contínua a la profunditat i durant el temps que especifiqui el fabricant del producte amb l'acord delclient, però sempre que resultin condicions més severes que les especificades per al valor 7. En el cas de IP65 hauria de complir amb els següents estàndards. Aguantaria estar en cirscuntancias amb pols i evitaria que entrés sota cap cirscuntacia, i suportaria dolls d'aigua no molt potents.

Quan parlem de la protecció IP (International Protection) fem referència a un estàndard internacional (IEC 60529) que classifica la capacitat de protecció davant agents externs, sòlids o líquids, que té un component o dispositiu electrònic; tires de leds, controladors, mesuradors, càmeres de seguretat, etc.

Aquest estàndard ha estat dissenyat per a classificar d'una manera alfa-numèrica els diferents graus de protecció. La seva nomenclatura comença amb IP seguit de dos valors numèrics.

- Exemple IP68:

El primer valor oscil·la del 0 al 6 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents sòlids. En aquest cas, protecció fort contra la pols.

El segon valor oscil·la entre el 0 i el 8 i indica la capacitat de protecció del dispositiu davant d'agents líquids. En aquest cas la immersió completa i perllongada en el temps que especifiqui el fabricant.

En resum, podríem dir que quan més gran és el nombre IP més gran és la protecció del dispositiu.

En el següent quadre podem veure les diferents proteccions IP del mercat actual.

IPXX	Primera xifra (IPxx)	Segona xifra (IPxx)
0	Sense protecció.	Sense protecció.
1	Protecció contra l'entrada d’elements de > 50 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig vertical d'aigua.
2	Protecció contra l'entrada d’elements de > 12,5 mm de diàmetre.	Protecció contra el degoteig inclinat de l’aigua, màxim 15°.
3	Protecció contra l'entrada d’elements de > 2,5 mm de diàmetre.	Protecció contra l'aigua projectada desde qualsevol direcció, màxim 60°.
4	Protecció contra l'entrada d’elements de > 1 mm de diàmetre.	Protecció contra esquitxades d'aigua en qualsevol direcció.
5	L'entrada de pols no pot evitar-se, però la quantitat que penetra permet el correcte funcionament.	Protecció contra dolls d'aigua.
6	Protecció contra la pols (estanca a la pols).	Protecció contra forts dolls d'aigua.
7		Protecció contra la immersió completa a 1 metre durant 30 minuts.
8		Protecció contra la immersió completa i perllongada.

A l'hora de realitzar una instal·lació elèctrica o un circuit elèctric s'han de tenir en compte diversos factors, un d'ells és la selecció del cable adequat. Segons la instal·lació i l'ús de la mateixa podem trobar diferents diàmetres que suporten diferents càrregues. La secció del cable també ens ajudarà a que la nostra instal·lació no es reescalfi, ja que a major secció major aguant tèrmic.
A la següent taula podonem veure la corresponent càrrega suportada pels diferents seccions de cables.

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

Com és comú en instal·lacions podem trobar un estàndard de colors en els cables elèctrics.

Ets normatives ajuden d'un simple cop d'ull entendre la connexió i la resolució de possibles avaries o fallades.

A continuació adjuntem la relació color/cable per a instal·lacions elèctriques.

1. El Cable de terra pot ser identificat de diverses maneres:
• Cable de color verd.
• Cable de color verd amb una línia de color groc.
• Cable sense aïllant.
2. El cable neutre serà de color blau.
3. El cable de la fase pot ser identificat de diverses maneres:
• Qualsevol color diferent al neutre o al de terra.
• Aïllant negre.
• Aïllant marró.
• Aïllant gris.

La cinta aïllant o aïlladora és un element primordial a l'hora de realitzar una reparació o realitzar una instal·lació elèctrica. La cinta aïllant ens ajudarà a protegir i aïllar els cable elèctrics de possible creus o contactes entre ells o amb altres elements, garantint que l'entroncament quedi ben aïllat evitant possible curtcircuits.
El seu ús és molt senzill, ja que en ser un material flexible ens permet aplicar-lo amb comoditat.
Per aconseguir una unió perfecta és recomanable que enrollemos la cinta cobrint meitat del cable i la meitat sobre l'entroncament, estirant una mica la cinta mentre enrotllem de manera obliqua.

• Per al cable de terra s'utilitzarà cinta aïllant de color:
• Verd.
• Verd amb una línia de color groc.
• Per al cable neutre s'utilitzarà cinta aïllant de color blau.
• Per al cable de la fase espot utilitzar qualsevol altre color:
• Qualsevol color diferent a neutre o terra.
• Cinta aïllant negre.
• Cinta aïllant marró.
• Cinta aïllant gris.

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.