El lumen (símbol: lm) és la unitat del Sistema Internacional de Mesures per mesurar el flux lluminós, una mesura de la potència lluminosa emesa per la font. El flux lluminós es diferencia del flux radiant en què el primer contempla la sensibilitat variable del ull humà a les diferents longituds d'ona de la llum i l'últim involucra tota la radiació electromagnètica emesa per la font segons les lleis de Wien i de Stefan-Boltzmann sense considerar si tal radiació és visible o no. 1 lm = 1 cd. sr = 1 lx. m2

El lux (símbol lx) és la unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a la il · luminació o nivell d'il·luminació. Equival a un lumen/m². S'usa en fotometria com a mesura de la luminància, tenint en compte les diferents longituds d'ona segons la funció de lluminositat, un model estàndard de la sensibilitat a la llum de l'ull humà.

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

A l'hora de realitzar una instal·lació elèctrica o un circuit elèctric s'han de tenir en compte diversos factors, un d'ells és la selecció del cable adequat. Segons la instal·lació i l'ús de la mateixa podem trobar diferents diàmetres que suporten diferents càrregues. La secció del cable també ens ajudarà a que la nostra instal·lació no es reescalfi, ja que a major secció major aguant tèrmic.
A la següent taula podonem veure la corresponent càrrega suportada pels diferents seccions de cables.

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

A l'hora de calcular la vida útil d'una bateria serà necessari conèixer el nombre de cicles de càrrega que poden realitzar-se fins que la bateria no comenci a perdre la seva capacitat.
Dependrà del tipus de bateria aquests cicles de càrrega poden variar, sent les més comunes les bateries de mòbils, fabricades Li-Ion o Li-Po, que tenen una durada d'entre 300 a 500 cicles de càrrega segons model i fabricant.
Un cop superat esti límit notarem com la bateria perd durada de funcionament, arribant ha perdre fins a un 25% de la seva capacitat de càrrega.
Arribats a aquest punt caldrà avaluar un canvi de bateria.
Cal destacar que l'ús i els costums de càrrega poden afectar notablement en la durada de la bateria. Per exemple, factors com la calor, carregar la bateria diverses vegades al dia sense que està estigui gairebé esgotada, etc. veuran afectadesseva durada.
Per tant, per treure el màxim partit a la bateria hem de conèixer quan es realitza un cicle de càrrega complet, i intentar evitar un mal ús de càrrega, per augmentar la seva vida útil.
Es considera un cicle de càrrega quan la bateria s'ha descarregat o s'ha usat el seu 100% de càrrega.
Els fabricants aconsellen que la càrrega mai es faci per sota el 58% de bateria, ja que el voltatge de la bateria no baixaria tanto, de manera que es podria arribar a guanyar fins a 4000 cicles de càrrega.
Consells per augmentar la durada d'una bateria.

• Evitar la calor o el fred extrem o usos molt llargs del dispositiu.
• Carrega la bateria totes les vegades que puguis.
• Descarregar la bateria per complet de tant en tant.
• No deixis que la bateria s'esgoti del tot abans de la càrrega.

A continuació es mostra una taula amb elsdiferents voltatges (V), cicles de càrrega (C) i percentatge de bateria (B).

Com és comú en instal·lacions podem trobar un estàndard de colors en els cables elèctrics.

Ets normatives ajuden d'un simple cop d'ull entendre la connexió i la resolució de possibles avaries o fallades.

A continuació adjuntem la relació color/cable per a instal·lacions elèctriques.

1. El Cable de terra pot ser identificat de diverses maneres:
• Cable de color verd.
• Cable de color verd amb una línia de color groc.
• Cable sense aïllant.
2. El cable neutre serà de color blau.
3. El cable de la fase pot ser identificat de diverses maneres:
• Qualsevol color diferent al neutre o al de terra.
• Aïllant negre.
• Aïllant marró.
• Aïllant gris.

La cinta aïllant o aïlladora és un element primordial a l'hora de realitzar una reparació o realitzar una instal·lació elèctrica. La cinta aïllant ens ajudarà a protegir i aïllar els cable elèctrics de possible creus o contactes entre ells o amb altres elements, garantint que l'entroncament quedi ben aïllat evitant possible curtcircuits.
El seu ús és molt senzill, ja que en ser un material flexible ens permet aplicar-lo amb comoditat.
Per aconseguir una unió perfecta és recomanable que enrollemos la cinta cobrint meitat del cable i la meitat sobre l'entroncament, estirant una mica la cinta mentre enrotllem de manera obliqua.

• Per al cable de terra s'utilitzarà cinta aïllant de color:
• Verd.
• Verd amb una línia de color groc.
• Per al cable neutre s'utilitzarà cinta aïllant de color blau.
• Per al cable de la fase espot utilitzar qualsevol altre color:
• Qualsevol color diferent a neutre o terra.
• Cinta aïllant negre.
• Cinta aïllant marró.
• Cinta aïllant gris.

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.