El lux (símbol lx) és la unitat derivada del Sistema Internacional d'Unitats per a la il · luminació o nivell d'il·luminació. Equival a un lumen/m². S'usa en fotometria com a mesura de la luminància, tenint en compte les diferents longituds d'ona segons la funció de lluminositat, un model estàndard de la sensibilitat a la llum de l'ull humà.

L'ús de bombetes LED ha crescut exponencialment a causa dels seus grans avantatges. Els LEDs són díodes que quan passa el corrent emeten llum, aquests LEDs són controlats amb un driver o font d'alimentació, en aportar una font d'energia molt estable i gràcies al seu sistema de dissipació es pot aconseguir un alt rendiment i moltes hores d'il·luminació .

• Durada de fins a 50.000 hores, gràcies al seu sistema de dissipació i voltaliens controlat.
• Encesa ràpid. El LED s'encén molt més ràpid que una bombeta convencional.
• No emeten gairebé calor, de manera que no cremen al tocar-les.
• No contenen gas, ni mercuri, no són contaminants.
• Consumeixen un 80% menys que les bombetes tradicionals. Gràcies a la seva contínua investigació s'aconsegueix que aquest tipus de tecnologia segueixi evolucionant i reduint així el consum.
• la luz que emeten, no irradien raigs ultraviolats ni infrarojos.
• Sota manteniment, ja que els LEDs no es fonen, només disminueix la seva potència. Pel que baixa dramàticament els costos de manteniment.
• Diferents tonalitats, podem trobar diferents tipus de LEDs on trobarem diferents tonalitats de llum, que poden anar de 2700K (llum groga) a 8000K (llum blanca) sense necessitat d'usar filtres.
• robustesa,si comparem amb bombetes convencionals ens trobem que la tecnologia LED aguanta molt millor les vibracions. Ideal per segons quin tipus d'instal·lacions extremes.
• Emissió d'un llum directa, el LED es caracteritza per ser una llum direccional, de manera que no hi ha una pèrdua lumínica.

L: Lumens
D: Durada en anys
A: Estalvi
I: incandescent
H: Halògena
F: Fluorescent
D: Díode Led

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable

Dins dels diferents tipus de connectors per a alimentació elèctrica ens trobem amb un dels més comuns, el DC jack. Utilitzat en la majoria de connexions en aparells electrònics, com routers, portàtils, impressores etc ... és el més usat a causa del seu fàcil muntatge i connexió. Aquests connectors s'utilitzen majoritàriament en fonts d'alimentació i instal·lacions amb corrent continu.
El connector és de forma Cilindrica i trobem la seva versió en format mascle i en format femella (A). El connector mascle està compost de la part metàl·lica exterior i interior, on en cadascuna d'elles viatja l'energia, normalment s'utilitza la part interior per al pol positiu i l'exterior per al negatiu, però podrà variar segons fabricant.
Aquest tipus de connector es troba en multitud de diàmetres, el més comuns són 3.5mm i 5.5mm. Encara que podem incontrar de diverses mesures, quant a longitud i diàmetre exterior o interior.
La seva instal·lació és senzilla, podem trobar diversos tipus de connectors, parell soldar o per cargolar amb terminal block, dependrà de l'usuari triar el més adequat en la seva instal·lació.
A l'hora d'adquirir el connector mascle per a realitzar una reparació haurem de conèixer el seu diàmetre, llarg del connector i diàmetre interior. Si procedim amb una nova instal·lació només haurem d'assegurar que el connector mascle i femella són de les mateixes característiques.

El grau Kelvin (K) és la unitat que s'utilitza per classificar la temperatura de color segons l'escala creada per William Thomsom a partir de graus Celsius. Lord Kelvin basant-se en la taula de William va construir una escala de temperatures al que se li atribueixo el seu nom.
Una explicació més profunda ens introduiria en el món de la física, de manera que en el nostre sector conèixer la relació entre Kelvins i tipus de llum serà suficiente.
Aquest factor de mesurament ens és útil per conèixer d'un simple cop d'ull que to o qualitat de llum té determinada font lumínica, per exemple, si anem a comprar una bombeta o un fluorescent pot ser que ens interessi conèixer els kelvin que proporciona, ja que dependrà de aquest factor si la llum serà groguenca o blanca.
A menor valor kelvin menor serà la temperatura de llum, per exemple una bombeta de 1600K tindrà una temperatura i qualitat de color similar a la llum d'una sortida o posta del sol. Mentre que una bombeta amb 5000K serà més semblant a la llum del dia.
Per entendre millor la relació entre kelvin i temperatura de llum s'adjunta el següent quadre, on d'una manera visual es fa més senzilla l'elecció del tipus de bombeta que millor s'adapti a les nostres necessitats.

A: És equivalent a la temperatura d'una espelma, es tracta d'ona llum groga.

B: S'assembla al color de l'alba, és similar a una bombeta de tungstè.

C: És el to de llum de les antigues bombetes que no eren de led, bombeta de filament.

D: Similar a una llum d'estudi.

E: Similar a la llum de mitja tarda uns 20 °, similar a un fluorescent de llum càlida.

F: Similar a llum de mitja tarda a uns 30 °.

G: Llum del dia, similar a una llumd'un flaix.

H: Llum solar a mig dia.

I: Dia molt assolellat i cel clar.

J: Dia lleugerament ennuvolat.

K: Dia ennuvolat.

L: Ombra àmplia dia fora.

M: Dia molt ennuvolat.

N: Cel blau sense sol.

O: Dia molt clar.

A l'hora de calcular la vida útil d'una bateria serà necessari conèixer el nombre de cicles de càrrega que poden realitzar-se fins que la bateria no comenci a perdre la seva capacitat.
Dependrà del tipus de bateria aquests cicles de càrrega poden variar, sent les més comunes les bateries de mòbils, fabricades Li-Ion o Li-Po, que tenen una durada d'entre 300 a 500 cicles de càrrega segons model i fabricant.
Un cop superat esti límit notarem com la bateria perd durada de funcionament, arribant ha perdre fins a un 25% de la seva capacitat de càrrega.
Arribats a aquest punt caldrà avaluar un canvi de bateria.
Cal destacar que l'ús i els costums de càrrega poden afectar notablement en la durada de la bateria. Per exemple, factors com la calor, carregar la bateria diverses vegades al dia sense que està estigui gairebé esgotada, etc. veuran afectadesseva durada.
Per tant, per treure el màxim partit a la bateria hem de conèixer quan es realitza un cicle de càrrega complet, i intentar evitar un mal ús de càrrega, per augmentar la seva vida útil.
Es considera un cicle de càrrega quan la bateria s'ha descarregat o s'ha usat el seu 100% de càrrega.
Els fabricants aconsellen que la càrrega mai es faci per sota el 58% de bateria, ja que el voltatge de la bateria no baixaria tanto, de manera que es podria arribar a guanyar fins a 4000 cicles de càrrega.
Consells per augmentar la durada d'una bateria.

• Evitar la calor o el fred extrem o usos molt llargs del dispositiu.
• Carrega la bateria totes les vegades que puguis.
• Descarregar la bateria per complet de tant en tant.
• No deixis que la bateria s'esgoti del tot abans de la càrrega.

A continuació es mostra una taula amb elsdiferents voltatges (V), cicles de càrrega (C) i percentatge de bateria (B).

segon (50Hz). L'tensió generada canvia en forma d'ona sinusoïdal pel que no és constant.

A la imatge:

1. Corrent per pulsacions.
2. Corrent continu (DC).
3. Corrent altern (AC).
4. Corrent variable.