El DMX512, també anomenat DMX a seques és el protocol més utilitzat en l'actualitat en luminotècnia. La luminotècnia permet el control de la il·luminació en espectacles. El DMX permet controlar múltiples elements visuals emissors de llum, com canons, llums estroboscòpics i altres, des d'un únic emissor.

El XLR o Cannon és un tipus de connector que sol connectar-se en línies balancejades. De fet, és el connector balancejat més utilitzat per a aplicacions d'àudio professional, i també és el connector estàndard usat en equips d'il·luminació espectacular, per transmetre el senyal digital de control "DMX". El seu sobrenom cannon, pel que és més conegut a Espanya es deu al fet que els primers que es van usar en aquest país, estaven fabricats per lamarca ITT/CANNON, i portaven "cannon" gravat en el xassís. Compta amb tres patilles i la seva connexió habitual a Europa per a senyals d'àudio és la següent: per a la terra o malla. per al senyal d'anada o fase, coneguda com viu o calent per al senyal de tornada o contrafase, coneguda com a retorn o fred. Està disponible en la versió de 3 pins i 5 pins.

Un hertz representa un cicle per cada segon, entenent cicle com la repetició d'un succés. Per exemple, l'hertz s'aplica en física al mesurament de la quantitat de vegades per un segon que es repeteix una ona (ja sigui sonora o electromagnètica) o pot aplicar-se també, entre altres usos, a les ones de mar que arriben a la platja per segon oa les vibracions d'un sòlid. La magnitud que mesura l'hertz es denomina freqüència i és,en aquest sentit, revés del període. Un hertz és la freqüència d'una oscil·lació que pateix una partícula en un període d'un segon.

DMX512, sovint abreujat com DMX (Digital Multiplex), és un protocol electrònic utilitzat en luminotècnia per al control de la il·luminació d'espectacles, permetent la comunicació entre els equips de control de llums i les pròpies fonts de llum.

És dBm és utilitzat normalment per fibra òptica, xarxes externes de ràdio, microones. Aquesta mesura que també es pot anomenar dBmW és una mesura que està en decibels relativa a un mil·liwatt. La idea principal d'dBm és mesurar factors de potència.

El dBm (de vegades també dBmW o decibel-mil·liwatt) és una unitat de mesura de potència expressada en decibels (dB) relativa a un mil·liwatt (mW). S'utilitza en xarxes de ràdio, microones i fibra òptica com una mesura convenient de la potència absoluta a causa de la seva capacitat per expressar tant valors molt grans com molt petites en forma curta. És diferent de dBW, la qual fa referència a un watt (1.000 mW). Valors típics:

• 21 dBm-> 125 MW-> Màxima sortida de potència per a un telèfon mòbil UMTS/3G (telèfon de potència classe 4).
• 15 dBm-> 32 MW-> Potència típica de de transmissió de WiFi a portàtils.
• 0 dBm-> 1,0 mW = 1000 ?W-> Estàndard Bluetooth classe 3, cobertura de 1 m.
• -10 DBm-> 100 ?W-> Típicament la màxima potenc

VDC seria l'abreviatura de Volt Direct Current que traduït seria Volts de corrent directe. La idea d'aquest tipus de corrent és unidireccional cap a la càrrega. El corrent directa normalment és produïda per bateries, termoparells, cèl·lules solars i màquines elèctriques d'un tipus dinamo. El corrent directa pot fluir en conductors com filferros, però també pot fluir a través de semiconductors, aïllants ... A la imatge: 1 - Corrent per pulsacions 2 - Corrent continu (DC) 3 - Corrent altern (AC) 4 - Corrent variable